La polèmica que aixeca el tancament de l'avinguda Carlemany, amb declaracions no gaire encertades ni per part dels promotors, el Comú d'Escaldes-Engordany, ni dels detractors, l'Associació de veïns de Carlemany, aixeca interrogants, sense dubtar de la bona fe ni dels uns ni dels altres. L'avinguda Carlemany fa molts anys que existeix i existeix gràcies a una colla de comerciants que hi van creure i que la van anar modelant amb el pas del temps. El comú escaldenc els hi va ajudar destinant-hi una part dels impostos que van aportar els comerços a les arques comunals. La primera pregunta és: ¿Perquè si el tancament persegueix afavorir-los, el comú va obviar de presentar-los el projecte abans de prendre la decisió? Crec que si s'hagués pres exemple de Toni Martí quan va engegar la darrera remodelació, el projecte hagués estat més ben rebut del que no ho ha estat. I això només per un tema de respecte mutu. Malgrat que alguns dels arguments esgrimits per l'Associació de Carlemany són un pèl desafortunats, en el sentit que no aporten gran cosa al debat comercial, que és el que interessa a tothom, cal considerar-ne d'altres que si que ho són. Com per exemple ¿perquè no potenciar la marca Carlemany-Meritxell o Meritxell-Carlemany, en lloc de girar d'esquena les dues avingudes? ¿I perquè girar també l'esquena a la ja mal anomenada part alta, quan es tracta de la mateixa avinguda Carlemany? Hi ha pocs números perquè Marín o Calvet, busquin protagonisme o ni tan sols obtenir una part de la popularitat que es va guanyar Martí, anant i venint, avinguda amunt i avinguda avall, per copsar les inquietuds de comerciants i propietaris, i donar-los solucions. És clar que el comú persegueix dinamitzar l'avinguda, però també és clar que en moments de vaques magres cal anar amb molt de compte en afavorir tothom per igual.

Per a més informació consulti l'edició en paper.