La decisió del Comú d'Escaldes-Engordany d'exonerar el comerç de l'impost d'ubicació o de radicació dels establiments és un indicador més de la crisi que travessa el sector clau de la nostra economia. Perquè malgrat tot, el comerç encara alimenta les arques públiques de totes les administracions amb el percentatge de contribució més alt. Amb tot, la disposició transitòria aprovada ahir pel Comú d'Escaldes-Engordany s'adreça únicament als negocis que van obrir portes entre el 2011 i el 2012, que podran beneficiar-se de l'exempció de l'impost de radicació, al 100% el primer any i al 50% el segon any. Com si la resta de comerços no topessin amb les mateixes dificultats, o més. Recordem que el BOPA va publicar fa poc més d'una setmana la fallida de la degana de les llenceries de la parròquia, una empresa familiar d'aquelles de tota la vida, que ningú podia esperar veure desaparèixer per més que es prodigui aquesta fastigosa crisi que ens castiga. Potser el Comú d'Escaldes-Engordany i també el d'Andorra la Vella, preveuen, si la situació no millora, instaurar mesures com aquesta de manera més universal. I és que ahir també el Departament d'Estadística feia balanç de les importacions que han caigut un 5% durant els últims 12 mesos, una tendència instal·lada els últims anys. El comerç fa molts esforços per aguantar l'envestida, però ningú té clar fins on podrà aguantar. El que era la gallina dels ous d'or té tots els números de deixar-ho de ser, i els comerciants són els primers que ho lamenten. L'impost a la importació de mercaderies és la base que ho ha sustentat tot, els pressupostos del Govern i, des de l'acord preconstitucional de les transferències, també els pressupostos comunals. És hora de diversificar les fonts d'ingressos per no castigar més el sector més espremut.

Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.