Ho va il·lustrar ahir perfectament el ministre de la Presidència, Antoni Riberaygua: «Els ciutadans es reunien a la plaça a solucionar els problemes del poble i això va derivar en el Consell de la Terra que és l'origen de la democràcia andorrana». La democràcia, ben entesa, emana del poble, que designa els seus representants. El problema és que sovint es confon aquesta representació amb el poder, i que s'oblida que els diners que es gestionen són públics, això és dels ciutadans. Amb aquesta premissa ben inculcada segurament les gestions serien més transparents i s'acabaria l'afany de fer política per arribar al poder en benefici propi. En aquesta jerarquia democràtica la institució més propera al ciutadà és la local, els comuns, que més que fer política fan gestió quotidiana, gestió dels serveis que tenen una incidència directa entre els parroquians. Precisament el Centre de Congressos de la capital va acollir ahir la reunió del Bureau del Congrés dels Poders Locals del Consell d'Europa, on van participar al voltant d'una cinquantena de persones, representants dels 17 països membres de l'òrgan executiu, a més dels presidents dels grups polítics i del president i secretari del congrés. En aquest bureau, de la qual Andorra no en forma part, els representants van debatre sobre la importància i els principis de la democràcia i sobre el paper dels poders locals.

Aquestes trobades estan molt bé quan d'elles sorgeixen accions que van dirigides a millorar la vida dels ciutadans i s'allunyen de discursos i teories que no acaben en res. De fet, trobades com aquestes que es repeteixen passen desapercebudes per la població, possiblement perquè hi ha una falta d'informació, però sobretot perquè no es perceben com eines que aportin millores.

Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.