Difícil dir qui té raó, el Comú d'Escaldes-Engordany que vol tornar a reordenar l'avinguda Carlemany i tancar-la definitivament al trànsit, o els comerciants, hotelers, restauradors i altres empresaris que hi tenen oberts els negocis des de fa moltes dècades, i que s'oposen al projecte. I mentre el comú està convençut que la iniciativa també dinamitzarà el comerç, els comerciants dubten de que la dinamització qualli de seguida, sobretot en una època de crisi profunda com la que travessem, en què el primer objectiu de les famílies i dels consumidors en general, és gastar el menys possible. Sigui com sigui, convertir Carlemany en una gran rambla comercial, servirà segur per a passejar-s'hi més, i potser no tant, per a comprar-hi més. Ben al contrari, la presidenta de l'Associació de veïns de l'avinguda, Esther Santuré, pensa que a Andorra no ens movem tant a peu com es pretén, i que moltes vegades les compres es fan amb pressa, entre un viatge d'anar i tornar, com ara recollir els nens a l'escola, o durant una breu pausa en el treball. Això, els que poden comprar en les magnífiques botigues que, si no són de propietat, també paguen magnífics lloguers. ¿Què passarà si la reordenació de l'avinguda, avui pacificada amb un sol carril de circulació, es converteix en passeig per a vianants, i si les vendes en lloc d'augmentar van a la baixa? Ningú ho vol pensar, i ningú tampoc no ha fet cap estudi per comptar quantes persones passen per l'avinguda a peu al llarg de l'any, en quines hores i temporades, i si tot plegat justifica que es tanqui definitivament l'avinguda al trànsit rodat. És això el que reclama el veïnat, més enllà dels estires i arronses entre Meritxell i Carlemany –sobretot entre els elegits comunals. Que tampoc n'hi ha per tant!

Per a més informació consulti l'edició en paper.