El PS viu dies convulsos. Se suposa que ja s'han digerit les doloroses derrotes a les generals i les comunals i que el camí iniciat ha de portar a afrontar les properes legislatives amb un nou esperit renovador i un lideratge fort. No ens enganyem, la idiosincràsia andorrana no es limita únicament a dipositar la papereta en funció del programa electoral de cada partit, sinó que el feeling i l'afinitat de les cares visibles tenen molt a veure, i d'exemple en tenim un de molt proper.

Ahir, el ja expresident del PS, Victor Naudi, va explicar els motius que el van portar dimarts passat a presentar la renúncia irrevocable del càrrec. Es va escudar en qüestions personals però en el seu discurs no va poder amagar que les disputes internes dins de la formació política tenen molt a veure, sobretot quan va manifestar que des de la seva posició no es veu en cor de mantenir la neutralitat.

El PS travessa un moment crític, segurament més perillós que quan es van sentir les veus dissonants d'Esquerra Socialista fa quatre anys. L'eix central de la formació no pot pivotar entre jaumistes i no jaumistes per història i trajectòria del PS . Naudi va expressar ahir la seva fidelitat a Jaume Bartumeu, i no va descartar abandonar en un futur el Partit Socialdemòcrata en funció del que passi. D'alguna manera es contradiu quan lamenta que es parli de persones més que d'idees i alhora s'identifiqui tan plenament amb l'històric líder del PS, ara president del Grup Parlamentari.

La crisi del PS ja no és de safareig, la va reconèixer Naudi quan va dir que el PS no engresca els militants ni a la ciutadania. Queda temps per redreçar la nau, sinó la possibilitat de ser una alternativa al govern de DA quedarà esfumada per les lluites internes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.