La pressió acumulada pels pèssims resultats en les darreres dues eleccions ha esclatat ara en el PS, justament quan s'acosta l'equador de la legislatura i l'engranatge del partit ha d'afrontar d'aquí dos anys les eleccions generals amb el mínim repte de ser una alternativa de poder. Una de les equivocacions dels socialdemòcrates va ser no saber fer una autocrítica sincera després dels comicis. Els dos anys de Govern socialdemòcrata no mereixen un càstig electoral tan sever, però els estralls de la crisi econòmica combinada amb la creació d'un partir amb l'únic objectiu de desbancar Jaume Bartumeu del poder van acabar amb una majoria taronja que ni DA s'esperava.

Que dins dels PS hi ha divergències és clar. Bartumeu és un dels grans polítics d'aquest país, polític amb majúscules, però el temps i les derrotes a les urnes comporten un desgast lògic. No es pot dir que el partit està a la deriva, sinó que es respiren aires de renovació, el que ha impulsat a un grup de membres afins al líder socialdemòcrata a amenaçar amb la constitució d'una altra alternativa progresista on Bartumeu «tindrà un paper destacat», en paraules d'un dels impulsors, Gerard Barcia.

El PS té encara molt recorregut. El trencament seria un regal per als demòcrates que augmentarien les seves opcions de continuar governant amb una oposició debilitada i fragmentada, una situació que no seria bona per al país.

El PS només té una opció, que és arribar a la data de les eleccions generals amb un partit cohesionat, un programa clar i una renovació que situï la formació com a candidata forta.

La riquesa de la democràcia, també a nivell de partit, és que el PS gaudeix d'unes primàries on els militants es podran expressar sobre els responsables que han de representar la formació política.

Per a més informació consulti l'edició en paper.