Tots no tenim la sort de viure prop de la feina, ni de tenir cotxe, o si el tenim de tenir una plaça d'aparcament per poder-lo desar. Perquè quan arribem al lloc de treball, si no és així, també ens arruïnem a base d'inserir monedes en les escura-butxaques dels aparcaments comunals –no cal ni plantejar-se deixar-lo en un aparcament privat–, o de les zones amb parquímetre. El transport públic seria la solució, si no fos perquè el preu tampoc no és atractiu. Quatre viatges al dia al mòdic preu d'1,7 euros el viatge, sumen 6,8 euros diaris per anar de casa a la feina. Amb l'abonament una mica menys. Precisament, l'únic abonament que pot encara salvar la situació és el mensual de 72 euros a condició de fer quatre viatges diaris, almenys durant 20 dies al mes, perquè el bitllet s'aproximi al preu del bus comunal que és de 0,70 euros per viatge, amb transbordament inclòs, però que només cobreix el territori de la capital. ¿I perquè comparar un preu amb un altre? Doncs perquè el preu del bitllet del transport, dit públic, és universal a bona part del territori. S'agafi el bus a Sant Julià, a Encamp, la Massana, o al centre ciutat per anar a la part alta d'Escaldes-Engordany o a la part baixa d'Andorra la Vella, el bitllet val el mateix. Ja tingui el recorregut 10, 8 o 2 quilòmetres, es paga el mateix : 1,70 euros. Cosa que a la capital convida a caminar o a agafar el bus comunal.

En anunciar l'última pujada de tarifes, el Govern va dir que havia resistit a la demanda del sector d'equiparar la pujada a l'augment del preu del cru, un terreny de relleu tan abrupte com el de les muntanyes russes. Sigui com sigui, potser caldrien mesures més properes a la problemàtica dels ciutadans. Com ara finançar un bitllet –i no un bus express–, per als treballadors que no tenen més remei que pagar el servei i assumir, en molts casos, un greuge quilomètric comparatiu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.