Les principals potències turístiques estan enfrontades en una guerra virtual per intentar captar el màxim de visitants en un temps en què la crisi obliga a esgarrapar cadascun d'ells per intentar fer una suma final que compleixi les expectatives. Andorra es troba a l'entorn dels vuit milions de visitants anuals, una xifra bastant allunyada dels 11 milions en temps de vaques grasses i d'altres més llunyans on els turistes venien sols sense necessitat de llençar la xarxa per captar-los.

Tot ha canviat. El turisme és una font d'ingressos que fa canviar l'economia nacional, i d'ell –en el cas d'Andorra on l'activitat productiva és minsa– en depenen moltes famílies i sectors. Si bé s'ha detectat una clara disminució del nombre total, també és evident que poc a poc hi ha hagut una evolució. La dependència continua estant marcada pel viatger espanyol, però en la nova campanya d'Andorra Turisme s'ha fet una aposta decidida mirant cap a França, on la crisi econòmica no assota de la mateixa forma que en un sud sumit en una profunda recessió de la qual encara no es veu la sortida pròxima. Dins d'aquest perfil global, a banda del francès, més proper, el reclam de tots els destinataris va destinat al turista rus i al xinès, i en el cas més concret dels esquiadors, a l'aficionat britànic. Introduir-se al gegant asiàtic requereix el seu temps i caldrà com a mínim una dècada per veure els primers fruits, però el rus és rebut com en la cèlebre pel·lícula de Luis García Berlanga, Bienvenido, Mister Marshall (1953).

És gratificant, en aquest cas, veure com en uns anys els visitants procedents d'altres nacionalitats –que deixa fora francesos i espanyols– ha crescut un 64,4%. És cert que en números absoluts estem parlant només de 14.000 persones, però es tracta d'un inici, d'una arrencada que ha d'anar a més.

Per a més informació consulti l'edició en paper.