Els nostres lectors no estan d'acord en que abaratir l'acomiadament sigui la solució per crear nous llocs de treball ni per reactivar l'economia. Així ho han expressat aquesta setmana a la nostra pàgina web amb el 73% de vots en contra d'una reforma laboral en aquest sentit. Només el 21% pensa que la mesura tindria un efecte positiu en el mercat laboral. No obstant això, no està gens clar que el Govern de Toni Martí treballi en aquesta línia per més que l'empresariat andorrà l'hagi reclamat l'abaratiment de l'acomiadament en més d'una ocasió. El que sovint s'oblida és que a Andorra, a diferència dels països veïns, els acomiadats no tenen una assegurança d'atur que s'allarga més o menys, en funció dels anys que hagin treballat a l'empresa o que hagin estat en actiu. Per això, l'acomiadament a Andorra, pot semblar car o barat, segons com es miri. Si es mira només des del punt de vista de l'empresari és car, però és més barat si és mira des del punt de vista del treballador, perquè sap que no podrà estar aturat gaire temps. I en l'escenari de crisi actual ningú no li pot garantir que trobarà feina. Això no és cosa fàcil, i el que encara és més difícil i que es planteja a moltes persones és cobrar el mateix. Perquè de la mateixa manera que escassegen els llocs de treball també es retallen les remuneracions. O sigui que si abaratint l'acomiadament es creessin més llocs de treball amb salaris adhoc al preu de la vida, tothom firmaria, el problema és que no sabem si això és realment factible, no perquè els empresaris vulguin aprofitar l'ocasió, sinó perquè la majoria també està vivint en la mateixa incertesa que els treballadors i no sap si demà haurà de deixar la clau sota la porta. Potser per tot plegat val la pena ser prudents i pensar bé dues vegades abans de prendre decisions dràstiques.

Per a més informació consulti l'edició en paper.