L'observatori sociològic de l'últim semestre de l'any reflecteix una realitat molt poc encoratjadora i la majoria de la població afirma que la crisi encara no ha tocat fons, sigui quin sigui el discurs polític. I és que potser ens estem tornant més realistes i més incrèduls, a imatge dels conciutadans del vell continent, que han deixat de creure en una sortida, a força d'escoltar discursos que van canviant a mesura que se'ls estreny la soga al voltant del coll com a contribuents. El 74% ho diu la crisi no ha tocat fons i el 73% procura estalviar en tot allò que li és prescindible. El primer és l'oci, les vacances, les sortides, els dinars i els sopars; després ve l'equipament personal, aprofitem més la roba i les sabates, els capricis ens en podem estar! Mirem d'abaratir el cistell de la compra buscant marca blanca i anant a comprar a la Seu si cal, perquè hi trobem el peix a meitat de preu. També apaguem els llums i mirem de no parlar gaire per telèfon. ¡Una factura que sempre ens sorprèn per molt que vigilem! Amen d'utilitzar menys el vehicle propi sobretot si podem acostar-nos a la feina a peu. I després hi ha altra gent que encara ho passa més magre. Que no pot menjar ni pollastre cada dos dies, que no pot escalfar la casa com cal, perquè no podrà fer front a la factura del gasoil i que tampoc no pot assumir qualsevol imprevist. La pèrdua de poder adquisitiu ja és banal perquè afecta una gran majoria de la població, però la pobresa també comença a instal·lar-se. Que quatre de cada cent ciutadans visquin en la més gran precarietat comença a ser molt preocupant. Potser hauríem de pensar en què estem fent malament perquè les coses derrapin d'aquesta manera. ¿Calen més ajudes o cal més feina? Potser si que hem rostat el pernil fins a l'os però potser també cal conformar-se en guanyar menys, com ja fan molts treballadors, per evitar la misèria. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.