Feia un temps que s'estava coent en les files del Grup Parlamentari Demòcrata i en el Govern: la reforma laboral. O el que és el mateix, abaratir l'acomiadament, una mesura que és ben vista per la patronal majoritària, la CEA. El cap de Govern, Toni Martí, en el tradicional esmorzar de Nadal amb la premsa va fer les seves matisacions, i va explicar que l'actual model a Andorra és «un dels sistemes més generosos d'Europa i alhora exigent donat que està molt penalitzat».

Martí és partidari de què l'acomiadament es pugui fer en dos temps o en dos moviments, és a dir, que la reforma no afecti als assalariats ja contractats i sí en canvi a les noves contractacions. Ve a ser una decisió salomònica que segurament no acontentarà ni als sindicats ni a les patronals, amb posicionaments ben oposats. Martí defensa que es vol evitar que la reforma laboral andorrana pugui tenir els efectes nocius com la que va posar en marxa el Govern espanyol, portant a un allau massiu d'acomiadaments. I és que per a Martí tots els països, siguin de dretes o d'esquerres, han canviat o han reformat el sistema laboral.

El cap de Govern va explicar que d'entrada no és partidari que l'acomiadament sigui més barat pels assalariats actuals en actiu ja que no «seria just ni equitatiu que es canviessin les regles del joc dels contractes actuals, tenint en compte la realitat social que hi ha actualment». La possibilitat de fer més econòmic l'acomiadament dels treballadors s'ha d'acabar de plantejar des del punt de vista polític i també s'està treballant jurídicament per conèixer la seva viabilitat.

Arribats a aquest punt s'ha de fer unes reflexions. És cert que Andorra ha guanyat pel que fa als drets dels treballadors i s'ha passat a un sistema de total llibertat a un en què l'acomiadament no causal comporta que l'assalariat percep una compensació. El sistema, afirma Martí, és generós, però seria massa atrevit assegurar que es del tot homologables als models dels països del nostre entorn, on els treballadors disposen d'una cobertura d'atur que els permet sobreviure dignament mentre intenten reincorporar-se al mercat laboral. En el cas d'Andorra l'assalariat l'únic matalàs de què disposa per anar tirant és, en alguns casos, precisament la indemnització per l'acomiadament. El canvi també podria tenir efectes nocius. El cap de Govern vol evitar que es repeteixi l'allau de comiats que ha comportat la reforma de Rajoy, però ningú és pot atrevir a afirmar amb certesa que no es facin substitucions de determinats empleats amb poc temps de permanència a l'empresa per d'altres que s'incorporin amb unes condicions menys avantatjoses, per al treballador, s'entén.

Per a més informació consulti l'edició en paper.