L'anunci del ministre d'Economia, Jordi Alcobé, que gairebé el 29% d'inversió estrangera captada gràcies al desplegament de l'obertura econòmica, vagi destinada al comerç, ja sigui el comerç al detall o el de distribució, aixeca més d'un dubte entre els comerciants, perquè en els últims anys, són moltes les botigues que pateixen per omplir el calaix i pagar el lloguer i les factures. Cosa de la qual tampoc escapen les grans cadenes i superfícies. Una passejada pels centres comercials, alguns d'ells, bucs insígnia de la vocació comercial andorrana, és suficient per adonar-se de com els temps han canviat. I és que si no fa tants anys el client no tenia cap dificultat en trobar un empleat o empleada que l'atengués de manera gairebé exclusiva, avui és pràcticament impossible i demostra com el comerciant ha hagut de sacrificar alguns dels preceptes més importants d'una bíblia que havia anat redactant a còpia d'anys i de maduresa.

Una bíblia que predicava un comerç de qualitat amb un servei a mida per al client amb producte també especialitzat. Un comerç que ja no és el què era perquè també ha hagut de prescindir de personal i altres recursos, i no escapa a la crisi que n'és el principal botxí, tot i que alguns expliquin que els signes d'esgotament que pateix també es poden atribuir a altres raons. Com ara el fet que els comerciants han badat una mica i s'han obsessionat en tenir tot el que també es comercialitza al nostre entorn, en lloc d'anar a buscar productes i marques més lluny.

En quant als clients, alguns enyoren la petita botiga especialitzada en vies d'extinció, on no tan sols trobaven el que havien vingut a cercar sinó també el servei i l'acompanyament en la compra. Andorra tenia un comerç diferent que –¿perquè no?–, en un món cada vegada més franquiciat i més globalitzat es distingiria. Potser per això, l'opinió dels comerciants està dividida, tot i estar a l'expectativa de veure en què consisteixen aquestes noves inversions que es volen sumar al sector. Perquè si es tracta de diversificar l'oferta ampliant el ventall de producte i de marques, la majoria hi està d'acord. Els comerciants veuen amb bons ulls l'arribada de nous subsectors, de nous productes, si pot ser innovadors i de qualitat. Això hauria d'afavorir el mercat en poder oferir més al client.

Ara bé, si la inversió que arriba representa únicament una mica més del mateix, la percepció del comerç andorrà és tota una altra. Tal com van les coses, el sector malviu per sortir-se'n i l'arribada de més competidors que no aportin un valor afegit al conjunt de rètols encesos, només sumarà més penúria a la ja existent. Un comerciant afirmava ahir que serien més a passar gana. Cal esperar que aquesta vegada el ministre Alcobé l'hagi encertat de ple.

Per a més informació consulti l'edició en paper.