La participació a les eleccions al Parlament català ha estat del 69,56%, més de deu punts per sobre que en els comicis del 2010. Un total de 3.463.956 catalans han exercit el seu dret al vot durant aquest diumenge, sobre un cens de 5.413.769, en una jornada electoral que ha transcorregut amb absoluta normalitat i sense incidències. A les darreres eleccions del 2010, la participació a Catalunya va ser del 58,78%. La circumscripció amb la participació més alta ha estat la de Girona (70,71%), seguida de Barcelona (69,89%), Lleida (69,32%) i Tarragona (66,34%).

Aquesta participació rècord ha superat el 65,20% de les darreres eleccions estatals de 2011, així com el 55,01% dels comicis municipals del mateix any, del 58,78% de les últimes eleccions catalanes de 2010, i del 36,94% dels comicis europeus de 2009.

És una bona notícia per a la democràcia. A Andorra ho sabem molt bé. Les urnes solen parlar amb contundència i l'abstenció és simbòlica. Aquest diumenge passat els catalans van ser cridats a les urnes. També els residents a Andorra, que poden exercir el seu dret a través de Correos o pel consolat. L'entusiasme no ha estat el mateix. Es denota una clara desmotivació per part dels immigrants, i els factors estan molt delimitats. D'una banda les administracions es gasten milions per fomentar la participació i els principals líders polítics fan servir el mítings per llançar proclames a favor de la mobilització.

La participació del ciutadà és vital per a la salut democràtica, especialment en temps com els actuals en què hi ha una clara desafecció cap a la classe política. Però els residents, els emigrants per a Espanya, semblen de segona classe. És dur dir-ho d'aquesta manera, però en comptes de motivar les través burocràtiques i el sistema de votació no fan més que desmotivar, de ser un impediment per aconseguir sumar el màxim nombre de paperetes.

Com diem els motius estan ben delimitats. D'una banda existeix la sensació de què el vot de l'emigrant no té valor. El seu recompte es fa dies després d'acabar la jornada electoral i els escons ja estan decidits i repartits. Això no fa més que escampar la sensació de què aquella papereta, en aquest cas la transmesa des d'Andorra, no té cap pes dins del recompte global.

D'altra banda, des què es va canviar el model per poder votar s'ha afegit un handicap afegit que desanima el vot. Si abans el votant rebia directament al domicili la documentació per anar a correus, ara s'ha de fer un tràmit intermedi consistent en haver de demanar expressament que la delegació provincial enviï les paperetes. No és estrany, doncs, que el vot a Andorra hagi queda lluny de la mitjana a la resta de Catalunya.

Per a més informació consulti l'edició en paper.