Fa una setmana ja vam explicar que la Setmana Europea de la Prevenció de Residus és una iniciativa que serveix, principalment, per conscienciar la població de la gran quantitat de residus que generem quotidianament, de manera directa o indirecta. A més de fomentar la reducció de residus i uns bons hàbits en favor de la sostenibilitat mediambiental entre la ciutadania, aquests dies s'aprofiten també per donar a conèixer les accions concretes que duen a terme els diferents actors, com poden ser les administracions públiques o les empreses.

És, per tant, l'ocasió idònia per revisar la nostra conducta del dia a dia amb relació a la generació de residus, i posterior tractament, però també per ser exigents amb les actuacions públiques i privades en aquesta matèria.

A casa nostra, la Llei de residus i el Pla nacional de residus (PNR) per al període 2012-2016 incorporen els criteris jeràrquics europeus per a la gestió dels residus. Per ordre prioritari, aquests criteris són: la prevenció en la generació de residus (reducció), la reutilització, el reciclatge, la valorització energètica (incineració) i l'eliminació segura.

Ara mateix, estem pendents que es comenci a aplicar el Reglament per al foment de l'ús de les bosses reutilitzables, una mesura que, segons els càlculs del Govern, ha de servir per estalviar-nos unes 560 tones anuals de plàstic –que són les que van entrar l'any 2011 al Principat i que, a partir del 19 de novembre del 2013, quedaran totalment prohibides.

Són els ciutadans els que tenen la paella pel mànec. Es poden fer tota mena de campanyes i afavorir la proximitat per al reciclatge, però en el fons es tracta d'un acte voluntari i l'incivisme encara és molt ampli en una franja important de la població. L'única fórmula que es coneix és continuar insistint, perquè malauradament molta gent només aconsegueix un grau de comprensió adequat quan se li toca la butxaca. Però perseguir aquells que no reciclen és una tasca impossible, a banda que costaria més car el control que els resultats.

El conflicte és que per la mala educació cívica d'uns quants són la resta de veïns els que pateixen una ciutat poc higiènica i bruta, sense que les administracions locals siguin capaços de poder fer poca cosa més. El segle XXI ha de ser el segle del reciclatge, del respecte cap el medi ambient i de l'aposta definitiva per energies menys contaminants i sostenibles.

Els habitants han de ser molt conscients que la neteja surt molt més cara que el simple fet de no embrutar, i que en definitiva el cost de la neteja dels carrers, o de la separació dels residus perquè no s'ha reciclat es paguen amb les taxes de tots, és a dir de cada redient de la parròquia.

Reciclar no és només l'actitud més recomanable i cívica, sinó també la més barata i la que ens donarà un benestar dins de l'entorn urbà molt més agradable.

Per a més informació consulti l'edició en paper.