La Setmana Europea de la Prevenció de Residus és una iniciativa que serveix, principalment, per conscienciar la població de la gran quantitat de residus que generem quotidianament, de manera directa o indirecta. A més de fomentar la reducció de residus i uns bons hàbits en favor de la sostenibilitat mediambiental entre la ciutadania, aquests dies s'aprofiten també per donar a conèixer les accions concretes que duen a terme els diferents actors, com poden ser les administracions públiques o les empreses.

És, per tant, l'ocasió idònia per revisar la nostra conducta del dia a dia amb relació a la generació de residus, i posterior tractament, però també per ser exigents amb les actuacions públiques i privades en aquesta matèria.

A casa nostra, la Llei de residus i el Pla nacional de residus (PNR) per al període 2012-2016 incorporen els criteris jeràrquics europeus per a la gestió dels residus. Per ordre prioritari, aquests criteris són: la prevenció en la generació de residus (reducció), la reutilització, el reciclatge, la valorització energètica (incineració) i l'eliminació segura.

Ara mateix, estem pendents que es comenci a aplicar el Reglament per al foment de l'ús de les bosses reutilitzables, una mesura que, segons els càlculs del Govern, ha de servir per estalviar-nos unes 560 tones anuals de plàstic –que són les que van entrar l'any 2011 al Principat i que, a partir del 19 de novembre del 2013, quedaran totalment prohibides.

Igual que en el debat sobre l'energia, quan es tracta dels residus, es prioritza un canvi d'hàbits per davant del consum de recursos, per més net que pugui arribar a ser aquest consum. I arribats a aquest punt, estarem d'acord que, tot i que les bosses de plàstic es poden reciclar i, fins i tot, en bones mans, es poden reutilitzar, el millor és deixar d'utilitzar-les del tot i fer servir bosses amb una vida útil més llarga: bosses tèxtils, cabassos, cistells de la compra...

Però tenim pendents altres qüestions. A l'estiu, el Departament de Medi Ambient es plantejava la necessitat d'ampliar els punts de recollida d'oli utilitzat. Pensem que un sol litre d'oli contamina 1.000 litres d'aigua i, si arriba a una depuradora a través de la xarxa d'aigües residuals, en malmet el funcionament. Però de moment seguim en espera d'aquesta ampliació que hauria de facilitar una gestió correcta dels olis usats per part dels ciutadans –fins a la data, només el Comú d'Andorra la Vella ha tirat endavant una iniciativa per promoure la recollida domèstica d'oli, oferint bidons gratuïts als caps de casa.

I un tema que sembla tabú, però que tard o d'hora haurem d'abordar: la fracció orgànica. Qui sap si algun dia, quan el forn de la Comella estigui amortitzat, el podrem substituir per una planta de compostatge.

Per a més informació consulti l'edició en paper.