L'obertura econòmica és un procés necessari i, possiblement, ineludible que no només ha de facilitar les inversions estrangeres al Principat, sinó que, a més, ha de permetre diversificar una economia excessivament dependent del turisme i, fins fa poc, d'un sector –el de la construcció– en caiguda lliure.

El ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, va explicar la setmana passada al Consell General que, en els tres mesos que portem des que va entrar en vigor la Llei d'inversió estrangera, el Govern ha rebut i acceptat un total de 64 sol·licituds, amb un compromís d'inversió de 8,9 milions d'euros durant el primer any. Una bona notícia, sense cap mena de dubte.

No obstant això, patronals i sindicats es mostren escèptics davant d'un procés que no creuen que ens pugui treure d'aquesta crisi. Bàsicament per una qüestió de terminis. Així, el president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, en declaracions a EL PERIÒDIC, es va mostrar convençut que «els resultats[de l'obertura econòmica] no es notaran a curt termini, sinó a mitjà o llarg termini».

El mateix Altimir deia que el procés d'obertura econòmica es podria «accelerar» si el desplegament fiscal es completés com més aviat millor. No oblidem que la CEA, entre l'estiu i la tardor, ha canviat el seu posicionament respecte a la introducció d'un IRPF –«a l'andorrana», això sí– per completar el nou marc fiscal. Així, si el mes de juny el president de la patronal s'expressava clarament en contra d'aquesta figura impositiva, argumentant que «representa un entrebanc per atreure talent o nous inversors», fa poques setmanes apostava pel blindatge del tipus de gravamen.

El ministre Alcobé té prou arguments –8,9 milions d'euros compromesos– per afirmar que l'obertura econòmica va endavant sense els convenis per evitar la doble imposició (CDI). Així i tot, sabem que als socialdemòcrates no els falta raó quan insisteixen que els CDI són una peça clau en aquest procés d'obertura, ja que han de donar seguretat jurídica als possibles inversors estrangers.

I, mentrestant, ¿què passa amb les empreses del país, especialment les que són petites i mitjanes? Aquesta és precisament la pregunta que havia fet al Govern el conseller general del PS David Rios, quan el ministre d'Economia va explicar les 64 sol·licituds que s'han rebut des que la Llei d'inversió estrangera va entrar en vigor.

El president de la PIME, Marc Aleix, és prou contundent en la seva anàlisi: al seu parer, «s'està abandonant als andorrans». Poca broma: el 95% de les empreses andorranes són PIME i el 75% tenen menys de cinc treballadors». Fóra bo que aquestes empreses no se sentin «abandonades» ni alienes al procés d'obertura econòmica.

Per a més informació consulti l'edició en paper.