El novembre va ser un mes nefast pel que fa a l'atur. De fet ho ha estat tot l'any, però el penúltim més del 2012 especialment, arribant a una xifra rècord pel que fa al nombre de desocupats. Les xifres de l'atur van atacar de nou com una dramàtica dosi de record sobre la pertinaç sequera en l'estat d'ànim dels andorrans. Si a això li afegim que el 9% de la població no pot menjar ni pollastre ni peix cada dos dies, el 17% no pot escalfar la casa com cal quan fa fred, el 36% no té un raconet de 400 euros per fer front a un imprevist; el 46% no pot pagar una setmana de vacances fora de casa i el 3,5% de la població no pot fer cap de totes aquestes coses, el panorama és desolador: El 3,5% de la població és pobre i viu fregant el llindar de l'exclusió.

Però el que dèiem: els aturats inscrits al servei d'ocupació sumaven 1.162 persones a l'octubre, xifra que representava un augment considerable en relació al mes anterior, quan aquells que estaven en cerca de feina eren 1.013. Ha estat el pic més alta d'una de les cares més agres d'aquesta crisi. Els desocupats entenen poc de reforma fiscal i tampoc pensen gaire en l'obertura econòmica, el que anhelen és una feina estable per mantenir la família. Però es tracta d'un cercle viciós, perquè l'economia no arrencarà fins que evolucionin a l'alça tots els indicadors, que baixi l'atur i augmenti el consum, amb la qual cosa s'incrementa l'activitat empresarial. El desembre passat hi va haver un canvi de tendència positiu, amb una caiguda d'inscrits al Servei d'Ocupació del 20%. La temporalitat amb l'anhelada temporada d'hivern i el tancament de l'aixeta del les quotes per promocionar la mà d'obra del país han estat dos factors claus. De totes maneres la xifra és encara massa alta i s'ha de continuar treballant per evitar la sagnia d'acomiadaments i el tancament d'empreses i comerços.

I tampoc cal elevar excessivament el grau de satisfacció. Hi ha moltes variables que fan que la xifra del 20% convidi a l'engany, ja que per la particularitat d'Andorra moltes famílies marxen al seu lloc d'origen quan es queden sense feina o, senzillament, són obligats a marxar quan es queden sense la CASS o es caduca el permís de treball i residència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.