Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que el grup llançarà el forfet Atotaneu 6.0, que permetrà esquiar a les estacions del grup públic –la Molina, Vallter 2000, Port Ainé, Espot i Vall de Núria– a més de l'estació privada i d'esquí nòrdic de Tavascan. El forfet costarà 530 euros per temporada si es compra abans del 25 de novembre i 610 euros a partir d'aquesta data. La Generalitat ha intentat dissenyar una oferta que sigui interessant per als esquiadors i ha assegurat que atreure públic a les estacions reverteix en l'economia de les comarques de muntanya.

L'oferta és absolutament innovadora i el preu del forfet inclou avantatges i descomptes en 150 productes i serveis relacionats amb el món de la neu i fora d'aquest.

Des d'esquí Andorra s'ha tret ferro a la iniciativa catalana. No s'ha de menystenir la competència, tant del sud com del nord, d'un sector que competeix per un mateix perfil d'usuari i que, ara per ara a Andorra, dóna de menjar a molts altres sectors. Ens hi hem de posar al cap que la neu segueix sent el manà que fa funcionar l'economia. Al voltant seu treballen comerços, hoteleria i altres serveis, i un any de mala neu és un any dolent per a Andorra, un factor que no sempre es té en ment.

Mentre, al Principat el sector es troba en un moment de desconcert per les desavinences internes i l'anunci de Saetde d'abandonar Ski Andorra. Les parròquies que tenen pistes d'esquí es consideren discriminades perquè han suportat un pes financer que posa en perill les finances del propi comú i, contrariament, no reben cap tipus de compensació per aquest esforç econòmic que redunda en benefici de tot el país.

L'esquiador és un usuari molt exigent. Paga un forfet en cap cas barat i busca qualitat, bons serveis i instal·lacions i domini esquiable. Això fa que en major o menor mesura, sigui gairebé obligatori oferir novetats cada temporada. Hi ha qui s'oposa a un IGI reduït per a les estacions per considerar que es tractaria d'una subvenció encoberta. Certament es podria fer aquesta lectura, però la competència més propera a Andorra té en mols casos un suport institucional que és bàsic per al funcionament i fins i tot per a la supervivència de les estacions.

El retorn de l'activitat de les pistes en forma de beneficis per a la resta del país no està comptabilitzat, però sense ell no podríem parlar d'una Andorra que ha crescut en els darrers anys ni d'un país que s'erigeix en un paradís per als aficionats a l'esport blanc.

Primer de tot s'hauria de resolta la discrepància interna dins d'Ski Andorra per unir en una sola veu reivindicacions que són conjuntes, i per altres s'ha de buscar alternatives de suport als comuns amb estacions.

Per a més informació consulti l'edició en paper.