El cap de Govern, Toni Martí, va demanar ahir «diàleg, respecte i lleialtat» als agents de la Policia, davant l'onada reivindicativa que sacseja el Cos i que s'ha traduït ja en diverses accions concretes –la darrera de les quals, la concentració convocada per a aquest migdia pels sindicats SIPA i CFPA. Respecte a la voluntat de dialogar, el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, que també va comparèixer davant dels mitjans de comunicació després de la reunió setmanal del Consell de Ministres, va ser una mica més concret i va emplaçar els representants sindicals a reunir-se amb ell un cop finalitzi la concentració d'avui. Això sí, Espot no va amagar la seva perplexitat pel fet que la concentració s'hagi convocat abans que ningú del Cos de Policia no li hagi fet arribar les reivindicacions: «Fins a la data no he rebut cap sol·licitud per part dels sindicats de la Policia de reunir-se amb mi per tractar dels problemes de material i de la modernització del Cos, ni de cap altra qüestió. Em sembla que el lògic i normal hauria estat primer reunir-se amb el ministre, exposar-li les demandes i els greuges i, després, si s'escau, dur a terme les legítimes manifestacions i concentracions».

El que seria desitjable pel bé del «prestigi del Cos de Policia i de la bona imatge d'Andorra» –allò que està en joc, segons el cap de Govern, si els agents continuen en la mateixa línia– és que el «diàleg» de què tant parlen uns i altres per separat esdevingui efectivament un diàleg, i no continuï com fins ara, com una successió de monòlegs. El que malmet la confiança, en uns i altres, és la incapacitat d'asseure's en una taula i parlar: parlar tantes vegades com faci falta, parlar i escoltar fins arribar a un acord. I qui té la principal responsabilitat de promoure aquest diàleg és el Govern, pel simple fet de ser el Govern.

Ara bé, sobre les accions de la Policia, ja vam dir al seu moment que potser estaven estripant les cartes abans d'hora. Sobretot per la contundència de determinades accions –per exemple, la dimissió d'alguns agents de les respectives funcions– abans d'iniciar un veritable procés de negociació amb el Govern.

La responsabilitat exigible a la Policia és igualment gran: no podem obviar que el deure del Cos és vetllar per la seguretat del país i, encara que fins al moment cap agent no hagi faltat a les seves obligacions, el que no ens podem permetre és que això es posi en risc. I encara menys que la Policia ho utilitzi com a mesura de força o pressió contra el Govern. Això només té un nom, que de moment ens estalviarem.

Per a més informació consulti l'edició en paper.