L'adjudicació de l'heliport nacional al projecte presentat per la UTE Heliand-CatHelicòpters, que pretén construir la infraestructura al Roc del Patapou, ha aixecat polseguera des del primer moment. Encara estem pendents del que puguin dir els experts designats pel govern francès a petició del govern andorrà, que anem coneixent amb detall els termes de la demanda judicial presentada pel Comú d'Andorra la Vella. Les acusacions són greus i estan formulades, sovint, amb un to apocalíptic: «En haver implantat l'heliport en aquell indret, el Govern serà sempre responsable si un gran helicòpter, en les maniobres entre una tartera i un esbalçader, cau i ha mort de persones».

Ben aviat es va veure que, en l'oposició al Patapou, s'hi sumen tot de factors que van molt més enllà dels riscos geològics i les molèsties que l'heliport pugui causar als veïns. És ben lògic que als veïns no els faci cap gràcia l'emplaçament escollit pel Govern: un heliport és una infraestructura que per si mateixa porta aparellats una sèrie de riscos, encara que l'emplaçament sigui l'òptim. Però als dubtes, recels i pors s'hi afegeixen, segurament, els càlculs polítics, i a ningú no se li escapa que aquest ha esdevingut el primer pols important entre Rosa Ferrer i Toni Martí. Un pols que, pel que ha anat transcendint, provoca discrepàncies dins de DA –els més discrets, de moment, són els consellers demòcrates del Comú d'Andorra la Vella, dividits probablement entre el que aparentment és el sentir majoritari a la parròquia i la lleialtat al partit, o com a mínim al seu president i cap de Govern, Toni Martí.

Però més enllà de valoracions polítiques, s'hauria d'anar amb molt de compte a no jugar amb les pors dels ciutadans ni magnificar els riscos, per molt que aquests riscos existeixin.

Perquè en aquests moments ja hi ha helicòpters que sobrevolen la població: pensem, per exemple, en els helicòpters que van i vénen de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, que passen ben a prop d'una zona densament poblada.

És legítim alertar dels riscos i les molèsties per a la ciutadania, però generar alarmisme entre la població és una temeritat que frega la irresponsabilitat. En algun moment, la plataforma No a l'Heliport al Patapou ha invocat al sentit comú, i és precisament sentit comú el que hauríem de demanar a totes les parts: incloent-hi la plataforma, però molt especialment al cap de Govern, al ministre d'Economia i Territori i a la cònsol major d'Andorra la Vella, que sembla que n'hagin fet, de l'heliport, una qüestió personal.

El que està en joc –no ho oblidem– és una infraestructura d'interès nacional que difícilment tirarà endavant si les parts no arriben a un acord.

Per a més informació consulti l'edició en paper.