El símil –llançar o tirar la tovallola– prové del món de la boxa: és el gest de l'entrenador per indicar que un boxador abandona el combat. I el –reiteradament– decebut, ben mirat, és com el boxador noquejat. ¿Què passa, però, quan el ring metafòric són les coordenades espai-temps en què ens ha tocat viure?

La decepció és un estat d'ànim que no ens podem permetre, ni individualment, ni col·lectivament. Entre d'altres coses perquè només es pot decebre aquell que parteix d'uns ideals elevats. Aleshores, si el decebut es converteix en un permanentment-decebut, aquells ideals esdevenen objectius difícilment assolibles. Per responsabilitat social i coherència personal, els idealistes no poden –no haurien de– llançar la tovallola, i menys en «una època que es caracteritza per la perfecció dels mitjans i la confusió de les finalitats». Com a molt, que es prenguin un respir... I ànims.

Uns que no tiren la tovallola, per cert, són els responsables de la Unió Hotelera. Ahir vam conèixer la intenció de l'entitat de dur a terme una prova pilot de regulació de preus durant el mes de desembre –just quan comença la temporada d'hivern–, amb l'objectiu de frenar una guerra de tarifes insostenible per a una bona part del sector.

Insostenible si fem cas a l'afirmació del portaveu de la Unió Hotelera, Òscar Julian, que assegura que actualment els preus que ofereixen la majoria d'hotels estan «a nivells de fa deu anys» quan les seves despeses, en canvi, s'han duplicat. Els empresaris del sector estan cada dia més ofegats, no només per la disminució de visitants, sinó per aquesta guerra de preus que, al final, no sembla que beneficiï ningú i, per contra, perjudica –i molt– els establiments petits i familiars. Un tipus d'establiment que, de fet, atreu un tipus de turista que tradicionalment ha visitat el Principat.

En aquest context, hem de celebrar la iniciativa de la Unió Hotelera, i desitjar que els associats –per aquella responsabilitat col·lectiva a què fèiem al·lusió unes línies més amunt i que, en última instància, els ha de beneficiar individualment– s'adhereixin efectivament a la prova pilot de regulació de preus mínims. Una regulació que, tal com assenyala Julian, ha d'anar lligada a la classificació hotelera.

En aquest punt, el sector està pendent de la classificació que –de fa massa temps– està fent el Govern. Pel que sembla, ja hi ha un esborrany enllestit, si bé el sector encara no l'ha pogut veure. Esperem que, ara que els hotelers comencen a anar a la una en els preus, la classificació no es faci de pregar gaire més.

Per a més informació consulti l'edició en paper.