La llei de l'IRPF forma part del full de ruta del Govern i també compta amb el suport –amb els seus matisos– del PS; per tant, és tot l'arc parlamentari que es decanta per a aquesta figura impositiva a partir del 2014. El juny passat el president de la CEA, Xavier Altimir, s'expressava obertament contra la introducció de l'IRPF perquè, deia, «representa un entrebanc per atreure talent o nous inversors». Ni que sigui un IRPF competitiu respecte dels països del nostre entorn la idea no agradava. I fins i tot s'oblidava la necessitat de tenir una figura fiscal com l'IRPF per poder signar tractats de no doble imposició amb el màxim nombre possible de països de la UE, cosa que fins ara tothom reivindicava com a necessària per al desenvolupament de l'activitat econòmica. Només el PLA, que no té representació al Consell General, ha mostrat el seu posicionament contrari a la implantació de l'IRPF. El president liberal, Jordi Gallardo, va explicar recentment en una reunió amb representants de la CEA que el partit està treballant en un model alternatiu que permeti poder tancar la reforma fiscal sense recórrer a la implantació de l'IRPF.

Les darreres declaracions del president que representa una part de l'empresariat, aquest dilluns, denoten un clar canvi d'actitud, ja que aparca les seves reticències a l'IRPF i demana una mena de blindatge perquè el gravamen de l'IRPF no es pugui modificar en funció dels interessos del govern de torn. El líder empresarial veu ara amb bons ulls el nou marc fiscal sempre i quan els nous impostos siguin perdurables en el temps, i afegeix de cara a la imminent implementació de l'IRPF, que «seria desitjable trobar fórmules perquè aquest impost no es podés modificar, ni a mig ni a llarg termini». El president de la CEA proposa que el percentatge de tributació de l'IRPF quedi blindat i que no es pugui modificar sense l'acord de les tres quartes parts del parlament, o sigui sense una llei qualificada. Altimir va fins i tot més lluny, i recorda que hi ha països en què aquest impost és regulat per la pròpia Constitució o que a l'hora de tocar-lo cal un referèndum.

La CEA pot donar la seva opinió, és legitim, però toca als elegits pel poble decidir la pressió fiscal i implantar un 10% d'IRPF que, tot i sigui dit, ha estat el percentatge del qual s'ha parlat però encara no hi ha res decidit definitivament. No creiem que cap Govern ni cap parlament en lloc es decanti per aquesta fórmula de tres quartes parts per modificar un impost, sinó que aquest va en funció dels compromisos electorals i de la situació econòmica que viu un país. Són els ciutadans els que han d'avaluar amb el seu vot la seva disconformitat o aval, i pel que fa a un IRPF baix, no sembla que cap veu política s'hagi inclinat a favor d'una imposició que vagi contra la competitivitat d'Andorra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.