Es temia, i molt, el retorn a l'activitat després de l'aturada estiuenca del sector de la construcció. Es temia una arrencada sense força i amb empreses sense possibilitat de tornar a obrir les persianes i treballadors a engreixar les files de l'atur, que s'està convertint en un dels principals problemes.

La construcció ja ha purgat sobradament els anys de creixement desmesurat i d'especulació, en la qual hi va participar tothom: promotors, bancs, ciutadans, inversors particulars,... Res tornarà a ser igual, això ho saben perfectament els empresaris del ram, els que encara queden després d'aquest aprimament pel que fa a plantilles i a societats en activitat. La retallada ha estat brutal, amb empreses que disposaven de 500 empleats i que ara es debaten entre continuar o tancar amb només 30-40 treballadors.

La sagnia ha estat permanent des de l'inici de la crisi i el final de la bombolla immobiliària. Com en el cas d'Espanya es va creure en un model econòmic errat i no es va saber canviar-lo quan encara existia un marge de maniobra. Les últimes dades apunten, però, que la construcció continua encapçalant la destrucció dels llocs de treball, però com a consol –si es pot considerar d'aquesta manera– ho fa a un ritme més moderat i molt lluny de les nefastes previsions que es van fer des de l'Acoda a principis d'aquest any. Des de l'Associació l'Acoda es dóna per pràcticament descartada la reactivació econòmica del sector mitjançant l'obra pública, tenint en compte que en els pressupostos les inversions en obra pública és gairebé inexistent.

Un altre factor a tenir en compte des del punt de vista de país és que si fins ara la majoria dels afectats pels acomiadaments eren residents amb pocs anys a Andorra, molts dels quals van decidir tornar al seu país, ara són sobretot andorrans o persones amb més de 20 anys de residència, amb la qual cosa el problema es trasllada a les administracions i a la societat civil en general. La construcció ha perdut pràcticament el 50% de la plantilla en un període de tres anys, el que vol dir que s'han perdut gairebé 3.000 llocs de treball. Actualment, en metres quadrats autoritzats per construir en obra privada s'està amb superfícies de 15 anys abans que comencés el boom immobiliari, és a dir per sota de l'any 1984. Si el 2010 es van autoritzar 56.000 m2, al 1984 se'n van autoritzar 83.000. Per tant hi ha un retrocés urbanístic i de creixement. Altra dada important és que en qüestions d'inversió en obra pública s'ha passat els últims tres anys d'uns 80 milions d'euros a uns 10 milions executats aquest any.

Semblà però que s'ha tocat fons. Almenys això es desprèn de la destrucció de llocs de treballs, que sembla estancada segons reconeixen des del sector. Tot i això, la valoració d'aquí dos mesos serà negativa i amb poques esperances.

Per a més informació consulti l'edició en paper.