La Fira d'Andorra la Vella, que es va iniciar l'any 1979, va néixer com un complement a la tradicional fira del bestiar.

A la tardor, a cada parròquia hi tenia lloc una fira on es reunien els ramaders i els pagesos, per comprar i vendre animals, proveir-se de productes alimentaris imprescindibles així com per adquirir estris i elements per a les llars.

Com a fira multisectorial, la Fira d'Andorra la Vella es va consolidar a principis de la dècada del 1990, com una de les principals fires de l'àmbit pirinenc, però la Fira del Bestiar dóna essència a l'esdeveniment i serveix per recordar els orígens d'Andorra i que encara queda un nucli de pagesia i ramaderia que cal mantenir i protegir si és necessari.

Ahir el recinte va albergar un 20% més de caps de bestiar que l'any passat (200 en total) com a reivindicació simbòlica de que el sector, que fa una anys lluitava per la seva supervivència, és encara present amb moltes més possibilitats de créixer gràcies a les iniciatives que s'han dut a terme i a les que estan previstes. Habitualment la Fira de Bestiar permet fer un repàs a l'actualitat i alhora anunciar noves propostes relacionades amb el col·lectiu. La d'ahir va ser una jornada profitosa, doncs el ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, va revelar l'imminent reconeixement d'indicació geogràfica protegida (IGP) a la carn de vedella andorrana, ja que han estat validats tots els tràmits necessaris i, un cop completat tot el procés, en el decurs de les pròximes setmanes el reconeixement serà publicat al butlletí oficial de la Unió Europea.

Es tracta d'una gran notícia esperada pels pagesos que facilitarà la comercialització de la carn i dóna fe de la seva qualitat i dels procés d'alimentació de la vedella. Paral·lelament s'ha aprovat el reglament d'ús dels segells oficials Andorra-Producte Agrícola i Andorra-Recepta Tradicional, que identificarà i donarà visibilitat als productes agroalimentaris comercialitzats a Andorra amb origen a les explotacions agràries, així com als productes agroalimentaris obtinguts mitjançant l'ús de receptes tradicionals andorranes independentment de l'origen de les matèries primes.

La pagesia dins d'aquest món industrialitzat i de serveis ocupa el seu lloc i està viva, i ha de deixar de ser el refugi de les antigues generacions per aparèixer com un àmbit d'ocupació també per als joves. La ramaderia ha demostrar exemples de lluita contra l'immobilisme i ha sabut explotar les oportunitats, apostant pel cultiu de la trumfa, les plantes aromàtiques o la mel, diversificant l'activitat per no dependre exclusivament del tabac, i adaptant-se d'aquesta manera als nous temps. El reglament que ha de concretar els requisits de les futures bordes i cases rurals s'està acabant d'ultimar serà la cirereta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.