Més del 60% dels edificis en sòl consolidat no compleixen la més mínima norma d'eficiència energètica, segons fonts del Col·legi d'Arquitectes (COA). Es tracta d'edificis construïts entre les dècades dels anys 50 i 80, que el COA ha diagnosticat i registrat en un estudi que inclou tot el parc immobiliari del país. La majoria es troba als nuclis més poblats, començant per Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, La Massana i Encamp, on també les escoles construïdes a mitjan del segle passat necessiten una rehabilitació global. De fet, el Govern ja ha anunciat que posava mans a l'obra per optimitzar el consum energètic de les escoles espanyola i francesa de Sant Julià.

El percentatge d'edificis energèticament poc eficients disminueix, però, quan es parla de vivenda unifamiliar, perquè una gran part s'ha construït més tard i amb tècniques constructives més vigilants, sobretot en els aïllaments. El document estima que les millores que caldria fer al parc actual d'habitatges a llarg termini, representarien una inversió d'entre 225 i 383 milions d'euros. El Llibre Blanc argumenta aquesta forquilla segons es consideri la totalitat de la inversió en rehabilitació o es descompti la part que no afecta la rehabilitació per guanyar eficiència energètica i pondera en 304 milions la inversió final en una primera fase, ja que a llarg termini la inversió a l'igual que l'estalvi es podrien doblar.

El repte que planteja el Llibre blanc de l'energia a Andorra d'aquí al 2050, és repartir la contribució energètica gairebé a parts iguals entre les importacions d'electricitat i de petroli, mentre que la Unió Europea està en camí d'assolir el 2020 l'objectiu que el 20% de l'energia consumida sigui d'origen renovable, el mateix que el 10% de la dedicada al transport.

S'han de posar les bases per a aquest trajecte de gran recorregut amb un destí final ineludible, per a la qual cosa cal que les empreses i el ciutadà confiïn en què les energies renovables són el futur. Andorra té l'avantatge de què el país, per dimensions, pot adaptar-se molt millor als canvis i fer-los més ràpidament. Per tan cal aprofitar aquesta circumstància favorable per situar Andorra en el rànquing dels països més avançats pel que fa a l'ús de les noves energies, i perquè això sigui així cal convèncer de les seves bonances. Que els particulars puguin produir i vendre energia produïda per plaques fotovoltaiques és un gran avenç, com també ho és fomentar l'estalvi energètic animant a les rehabilitacions per aconseguir l'eficiència a través del pla renova. El diner públic que ara s'hi destinarà s'ha de veure com una inversió que es recuperarà plenament, i de retruc suposarà una feina complementària per al sector de la construcció, que tant la necessita.

Per a més informació consulti l'edició en paper.