La carta del soci majoritari de Saetde, Joan Viladomat, a Ski Andorra ha posat damunt la taula un debat que, a aquestes alçades de la pel·lícula, encara no tenim resolt, i que no és altre que dilucidar si el sector de l'esquí ha de ser considerat o no d'interès nacional. Una consideració que tindria unes conseqüències pràctiques, és clar, com podria ser la rebaixa de les tarifes elèctriques quan les estacions haguessin de fabricar neu artificial per falta de precipitacions naturals –una idea que apuntava abans d'ahir, en declaracions a EL PERIÒDIC, el cònsol de la Massana, David Baró, en representació d'Emap.

Aquesta possibilitat no és ben vista per aquells que consideren que una mesura d'aquest tipus seria, en el fons, una subvenció encoberta, però no comptabilitzada com a tal. En canvi, des de les societats que gestionen les estacions, es reivindiquen facilitats perquè el negoci de la neu sigui viable econòmicament, tenint en compte que aquest sector alimenta, de retruc, el comerç i l'hoteleria i és, per tant, un dels pilars de l'economia nacional.

Quan es plantegen incentius –incentius fiscals, com podria ser un tipus d'IGI reduït, o la rebaixa de les tarifes–, cal anar amb molt de compte de no caure en una actitud excessivament egoista curta de mires. És evident que les càrregues fiscals s'han de distribuir equitativament i que les tarifes, d'entrada, haurien de ser iguals per a tothom. Però això no treu que, ara més que mai, s'hagi de donar suport a una activitat que fa de motor del conjunt de l'economia, mentre en paral·lel es treballa en favor de la diversificació econòmica. Una diversificació que estem basant, en bona mesura, en el procés d'obertura i captació d'inversió estrangera, que comença a donar els seus primers fruits, però que hem de plantejar a mitjà termini pel que fa als resultats palpables i comptables.

És a dir, mentre l'economia s'obre a nous sectors d'activitat a partir de la captació d'inversió estrangera, no ens podem permetre el luxe de deixar caure els sectors que, ara mateix, encara ens estan sostenint la casa. Entre altres coses, perquè l'obertura econòmica és un procés que necessita el seu temps i que no ens salvarà l'economia d'avui per demà.

Però la viabilitat del sector de la neu no passa només per incentius promoguts des del Govern. Hi ha una tasca que s'ha de fer des de les mateixes estacions i les societats que les gestionen, i que inclou la promoció –encertada– del producte. Aquí és on Viladomat sembla que ha posat el dit a la nafra, ja que no té gens clar que les accions en aquest sentit d'Ski Andorra vagin ben encaminades: costen massa pel poc retorn que proporcionen, critica l'empresari. I Baró, ben mirat, no hi està pas en desacord. A un mes de començar la temporada, Viladomat ha sacsejat –i ben sacsejat–el sector.

Per a més informació consulti l'edició en paper.