Acusar el Consell General de censura és greu. Potser sí que hi ha qui es pensa que el treball de la periodista Lorena Tortosa, guardonat amb un accèssit del Premi Principat d'Andorra d'Investigació Històrica 2011, revela alguna veritat terriblement incòmoda. En tot cas, no seran les seves valoracions del sistema electoral: en aquest sentit, no diu res que no hagi estat denunciat prèviament, especialment per part d'alguns partits, o que no hagi estat publicat als mitjans de comunicació.

El que tothom sembla oblidar és que el Consell General, emparant-se en les bases del certamen, tenia la llibertat de decidir si publicava o no el treball en qüestió. És a dir, malgrat la recomanació del jurat, no hi havia cap obligació de publicar-lo.

Aquesta és una consideració que cal tenir en compte perquè, sense l'obligació de publicar, no hi ha tampoc l'obligació de donar explicacions. Explicacions públiques, s'entén, perquè a Tortosa sí que se li va explicar tant la decisió presa per la Junta de Presidents com els motius, segons reconeixen les dues parts –la mateixa autora i el Consell General.

Que el jurat i el Consell General no fan la mateixa valoració de l'obra és evident. Això no desacredita ni l'un ni l'altre: es tracta, simplement, de criteris diferents. I el criteri –insistim– no és censura. És més, a una institució com el Consell General li hem d'exigir criteri a l'hora de destinar una part dels seus recursos –que són recursos públics, no ho oblidem– a editar qualsevol llibre amb el seu segell.

Des del Consell General s'havien assenyalat «inexactituds», «inconcrecions», «interpretacions i valoracions» no compartides. Tortosa, pels seu cantó, assegura que estava en ple procés de revisió quan va saber que la institució parlamentària no li publicaria l'obra. I afegeix que el que no comparteix de les crítiques són «allò que el Consell General qualifica d'interpretacions, perquè és un treball fet a partir de les opinions dels caps de campanya de cada candidatura, de politòlegs i periodistes». Però el cert és que és ella qui parla del «camí erràtic» d'ApC o de «l'últim cartutx» de Jaume Bartumeu amb veu pròpia, sense citar ningú.

Quant als errors, la majoria estan concentrats als capítols introductoris, previs a l'anàlisi comunicativa de la campanya de les eleccions generals del mes d'abril del 2011. No es tracta tampoc de fer-ne una llista: la periodista de ben segur que els corregirà abans de publicar el treball a partir d'un projecte de micromecenatge, o crowdfunding, engegat a la xarxa, i que ahir havia aconseguit recaptar més de 1.700 euros dels 2.000 que necessita.

La polèmica s'està convertint en una excel·lent campanya de màrqueting per a la periodista. Donar-li suport, però, no justifica que es llancin acusacions de censura –gens contrastades, per cert– en contra del Consell General.

Per a més informació consulti l'edició en paper.