Tant se val que parlem del futur de les pensions de jubilació com de la publicació o no publicació del treball de Lorena Tortosa. El nerviosisme es palpa a l'ambient i qualsevol debat es converteix aquests dies, malauradament, en un intercanvi de retrets i acusacions.

«És clar que vivim moments de dubte i desconcert, de desencantament democràtic, de pèrdua de confiança en els polítics i en les institucions, d'aparició de noves i variades formes de populisme, de desagregació del lligam ciutadà. Aquí i arreu. No és un fenomen particularment andorrà. I potser precisament per això ens cal, més que mai, de mantenir el cap clar i de renovar el pacte social, de no cedir als cants de sirena i a la temptació de substituir el debat d'idees i l'argumentació racional pel crit, la insinuació malintencionada, l'insult o l'amenaça». Un advertiment, el del síndic general el dia de Meritxell, que convé recordar de tant en tant. Ni que sigui per parar-nos dos minuts a reflexionar.

L'any vinent celebrarem el 20è aniversari de la Constitució, pilar del pacte polític i social dels andorrans. Una data assenyalada com aquesta hauria de servir per recordar d'on venim com a país, analitzar la situació actual i prendre un compromís de cara al futur col·lectiu.

Hem dit en altres ocasions que, de sacrificis per sortir de la crisi en la qual ens trobem immersos, n'hem de fer tots. Però també hem alertat que la crisi no ha de ser l'excusa per retallar drets indiscriminadament, conscients que ens trobem en un context que, al nostre entorn més proper, posa en dubte l'Estat del benestar –és a dir, les polítiques que desenvolupen els principis de l'Estat social i les fites assolides les últimes dècades. Però l'article 1 de la nostra Constitució és clar en aquest sentit: «Andorra és un Estat independent, de Dret, Democràtic i Social». El qualificatiu «social» forma part, per tant, dels fonaments del país que, entre tots, hem volgut construir.

Per això, de totes les qüestions que hi ha damunt la taula, la reforma de la Caixa Andorrana de Seguretat Social és, possiblement, la més important. I és tan important que no es pot abordar des de la crispació.

Necessitarem l'acord no només dels grups parlamentaris, sinó dels principals agents econòmics i socials, si volem que la reforma es dugui a terme des del consens i amb un ampli suport de la ciutadania, amb l'objectiu de dotar-nos d'un sistema de seguretat social que sigui sostenible: sostenible econòmicament parlant, és clar, però sostenible també des del punt de vista social.

Per a més informació consulti l'edició en paper.