El poder judicial, o la judicatura, és una de les tres branques del govern: les altres són el poder legislatiu i el poder executiu, i en totes les democràcies la independència del poder judicial està garantida. Els membres del Consell Superior de la Justícia estan nomenats pel síndic, un pel cap de Govern, dos més pels coprínceps, i el cinquè el voten entre els batlles i els magistrats, el que és una garantia perquè cap altre poder intenti escampar la seva influència.

Amb tot, fa molts anys que la justícia necessita d'una profunda transformació. Ho reclamen veus del món judicial, de la política i els ciutadans, que són els principals perjudicats per la falta de recursos de la justícia.

En l'edició d'ahir el president del CSJ, Enric Casadevall, obria diversos interrogants en aquest àmbit. Per exemple, es preguntava de qui depèn la justícia i on es basa la independència del poder judicial quan és un òrgan que està administrat pressupostàriament pel Govern i que sembla que no disposi de la suficient maduresa per gestionar els seus diners: «En teoria no estem dominats per cap institució però a la pràctica, com que no tenim pressupost i ens l'atribueix el Govern, ¿de qui depenem?». El fet de no tenir pressupost propi dificulta, en opinió de Casadevall, el bon funcionament de la justícia. «Puc dir que necessito dos batlles més, però si el Govern no em posa els diners no els puc nomenar. Aleshores se'ns crítica i se'ns diu que treballem a poc a poc, és cosa sabuda», afegeix. El president de la justícia no reclama més diners, sinó poder-los administrar, com altres organismes als qual al·ludeix: Tribunal Constitucional, Raonador del Ciutadà, Agència de Protecció de Dades. I és que el pressupost de la justícia continua assignat al pressupost del Ministeri de Justícia i Interior, i per tant, el Govern en tanca les partides que presenta al Consell General. La justícia continua sent l'assignatura pendent i cap dels governs ha afrontat la seva reforma, tot i que a mesura que passen els anys els canvis són cada cop més necessàries. La reflexió de Casadevall és prou interessant perquè ens ve a dir que la dependència directa pressupostària no és precisament el model més adient per reflectir una imatge d'independència judicial, sinó tot el contrari. Ja se sap que tots els Governs han tingut les seves prioritats, i que els maldecaps de l'actual és la crisi econòmica i els efectes negatius sobre l'economia nacional. Però quan parlem de la justícia s'ha de fer amb paraules majors i reclamant una major atenció per part dels altres dos poders, ja que es tracta d'una reforma que no requereix de cap mena d'inversió i que en canvi ha de figurar en la llista de prioritats. De fet, sempre hi figura, però sempre queda en el calaix. Potser va sent hora de passar als fets.

Per a més informació consulti l'edició en paper.