Les noves formes de vida i l'evolució cultural han permès que comportament que abans passaven desapercebuts ara centrin l'atenció i s'actuï per evitar la seva expansió. Ens referim al que s'ha vingut a anomenar mobbing o bullying, dos fenòmens diferents pel context en què es produeixen però amb un fons similar. El terme mobbing es considera com una forma característica de l'estrès laboral i es defineix com una situació en la qual una persona o grup de persones exerceixen una pressió psicològica extrema, de forma sistemàtica (almenys un cop per setmana) durant un temps prolongat (més de sis mesos) sobre una altra persona al lloc de treball. També es coneix amb els noms de fustigació o psicoterror.

El bullying, en canvi, descriu una manera de tracte entre persones. El seu significat fonamental és: assetjar, molestar, fustigar, obstaculitzar o agredir físicament algú. És un continu i deliberat maltractament verbal i modal que rep un nen o nena per part d'un altre o altres, que es comporten amb cruelment amb objectiu de sotmetre, arraconar, amenaçar, intimidar o obtenir alguna cosa de la víctima. En ambdós casos ens hem de referir a la intimidació com un acte de conducta agressiva, i aquesta es repeteix amb la finalitat de fer mal deliberadament a una altra persona, pot ser de manera física o mental. L'assetjament es caracteritza en un individu per comportar-se d'una determinada manera en què es vol guanyar poder sobre una altra persona.

Andorra és un país petit i sortosament és més fàcil detectar determinades conductes. L'assetjament no és un fenomen freqüent a Andorra, però preocupa al ministeri, com altres qüestions de salut educativa. A falta de xifres oficials, el cert és que Andorra també té una problemàtica. Les noves formes de comunicació amb les xarxes socials multipliquen la possibilitat d'assetjament en dotar d'eines per dur-lo a la pràctica. Els psicòlegs són conscients que Internet és l'eina per al ciberbullying. Entre les accions que proliferen cada vegada més a la xarxa hi ha el ciberassetjament, entès aquest com la consecució de comportaments agressius i insultants contra una persona a través de tecnologies interactives, bàsicament Internet i la telefonia mòbil. Es consideren ciberassetjament els insults, les amenaces, l'enviament reiterat de correus a algú que no vol rebre, les humiliacions, l'spam, la distribució de fotos trucades, la suplantació de la identitat ... Davant aquest tipus de comportament, encara no estan clarament definits els protocols d'actuació i fins a quin punt s'han involucrar, per exemple, els centres educatius. Si bé l'assetjament escolar ja està clarament definit perquè sol produir dins dels límits del propi centre, l'assetjament a través de mitjans interactius pot semblar més difús perquè es perpetra en moltes ocasions fora de l'espai físic del centre escolar. No obstant això, aquest té la obligació clara d'actuar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.