AAndorra sempre hi ha hagut recel als canvis, seguint la vella dita de fer-se l'andorrà. Però sortosament els darrers anys han estat farcits de canvis, posant els pilars del futur. Alguns han vingut condicionats per l'exterior i per la necessitat de disposar d'una legislació homologada amb l'entorn europeu i mundial, i d'altres han estat fruit de la pròpia necessitat interna per abandonar vells tics i adaptar-se a les noves circumstàncies.

I pel que fa als canvis, quan aquests afectaven a la fiscalitat i al sistema bancari sempre hi ha hagut un temor encara més gran, per por a perdre un model consolidat que havia funcionat durant dècades. Però no ha estat així, repetim que malgrat els recels infundats. Cert que algunes transformacions s'han materialitzat per aquesta crisi econòmica que ningú desitja, però s'havien vist fantasmes inexistents.

Quan per primera vegada es va parlar de la necessitat d'iniciar converses per als convenis d'intercanvi d'informació fiscal van saltar moltes alarmes i el país es va endinsar en el debat de si havíem d'estar entre els primers o els últims, conscients tots, però, que finalment el tempus vindria marcat des de l'exterior, com així va estar.

S'ha fet molta demagògia en aquest terreny, fins el punt que mols diaris estrangers de gran prestigi van enterrar el secret bancari a Andorra i van donar per fet els intercanvis automàtics i les expedicions de pesca, deixant al descobert que Andorra no havia sabut fer arribar el missatge clar, i que d'això s'hi van aprofitar alguns perjudicant els nostres bancs.

La realitat es pot explicar aportant dades. Això és el que es va fer ahir al Consell General arrel d'una pregunta del Grup Parlamentari Socialdemòcrata: des que va entrar en vigor el primer acord d'intercanvi d'informació fiscal a demanda el mes de desembre del 2010, Andorra ha rebut 20 demandes d'informació, 19 de les quals posteriors al maig del 2011. França ha estat el país que n'ha demanat més, amb un total de 13 sol·licituds, seguida d'Espanya amb cinc i, finalment, Portugal i Argentina amb una cada país.

Ho va precisar el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, responent una pregunta del conseller general socialdemòcrata Jaume Bartumeu durant la sessió de control al Govern. Cinca va especificar que de les 20 n'hi ha 10 que estan en curs de resolució, dues ja s'ha aportat la informació demanada i dues altres s'han denegat. Les sis restants estan encara en fase d'anàlisi inicial.

Hi havia por a una allau que ha quedat desmentida. Secret bancari i cooperació són dos conceptes que no han d'estar renyits forçosament com ha quedat demostrat des del moment en què es va signar el primer acord d'intercanvi d'informació fiscal.

Per a més informació consulti l'edició en paper.