Al final se l'acabarà coneixent popularment com la carretera de la vergonya a causa dels incompliments dels polítics. I és que és una vergonya com han de circular els conductors per la carretera N-145, que uneix Espanya i Andorra, amb constants molèsties per unes obres que ara, si ningú diu i fa el contrari, s'acabaran amb una mica de sort allà pel 2015. Unes molèsties que s'han trobat amb la comprensió dels ciutadans, que fins ara pensaven que eren un peatge a suportar a canvi de la reforma de la via.

Però no és així. Les bones paraules que s'han pronunciat des de Madrid queden en paper mullat amb la constatació als pressupostos espanyols per a l'any que ve que únicament s'hi destinen 189.000 euros, i les previsions són aportar sis milions al 2014 i nou al 2015, amb el que teòricament es donarien per finalitzades les obres.

L'abril passat, en aquesta mateixa secció dèiem: «Estem farts de paraules, volem fets», respecte a la N-145, i ho fèiem justament després d'una entrevista del ministre de Territori, Jordi Alcobé, amb la seva homologa espanyola, Ana Pastor, a qui li va transmetre la preocupació andorrana per l'estat lamentable i tercermundista de la carretera N-145, una via de les més transitades de Catalunya i que uneix dos països, amb el trànsit de transport de mercaderies que això suposa. La ministra de Fomento es va comprometre a trobar «una solució en breu». És a dir, res, perquè no es tracta d'un tema nou i la inversió per finalitzar les obres és mínim: només 15 milions d'euros, una misèria per molt escenari de crisi que es vulgui justificar.

Hi havia, però, la confiança que el 2013 fos l'any definitiu, però dilluns PSC-Progrés va aixecar la llebre en informar que només s'hi destina una partida paupèrrima. Actualment la carretera és un punt negre, perquè es troba a mig fer i és un tram d'alta perillositat per als conductors. S'esperava més receptivitat per part de Pastor, però Andorra no pot fer més que traslladar el neguit per tantes promeses sobre la N-145 que han quedat en paper mullat.

No s'han injectat més diners i els obrers hi continuaran fins que deixin de cobrar. El cap de la Unitat de Carreteres de l'Estat a Lleida, Juan Antonio Romero, va assegurar a final del mes passat que el túnel del Bordar, a tocar d'Anserall, s'inauguraria al novembre, així com el nou accés a aquesta població, el fals túnel de Cal Pelaire i el un nou punt rodó a l'entrada sud de la frontera per evitar que els vehicles hagin de creuar tota la duana per fer un canvi de sentit. Però també en aquest cas, les afirmacions queden en entredit.

A banda d'incompliments, s'ha de parlar de poca seriositat per part de les autoritats espanyoles. No es tracta d'una obra faraònica, i potser s'ha d'ubicar en el calaix de promeses oblidades per part del Govern del PP.

Per a més informació consulti l'edició en paper.