Avui publiquem una entrevista amb els dos presidents dels sindicats policials (SIPA i CFPA) en un intent d'oferir aquest mitjà de comunicació perquè el col·lectiu faci pedagogia i procuri fer arribar a la ciutadania els seus arguments davant el projecte del Govern de modificar el model de pensions, i després que la Policia hagi liderat una manifestació que va portar al carrer centenars de funcionaris i alguns ciutadans, i que es va convertir en un acte de protesta contra les polítiques impulsades per l'Executiu taronja.

El Govern i els sindicats ocupen postures en cada extrem i ara per ara no es pot parlar de negociació. D'una banda el Gabinet argumenta que es veu empès per les circumstàncies actuals malgrat les promeses electorals i que es la situació –marcada per una caixa buida– la que força a adoptar determinades decisions, mentre que el col·lectiu policial i altres cossos de l'administració rebutgen parlar de privilegis i al·ludeixen a drets o compromisos adquirits.

Per tant les postures estan molt allunyades i la fricció entre els gestors polítics i els funcionaris en general està erosionant el dia a dia i dia. Està clar que la crispació que s'ha generat és un obstacle que impedeix que es pugui culminar qualsevol acord pactat. Des de la policia s'acusa de mentider al cap de Govern i es parla de demagògia i de generar alarmisme, d'evitar la negociació i de recórrer a la imposició, i de rentar-se les mans pel que fa al fons on els agents han anat dipositant un 2% dels seus salaris.

Hi ha hagut una mala gestió, és evident. La caixa de les pensions dels policies està buida, no s'ha aprovisionat i els diners s'han destinat a altres accions. Aquesta situació, inèdita i inexplicable no es pot atribuir al govern de Martí, Té la seva part de responsabilitat, però és també una herència rebuda dels anteriors executius a la que sí haurà de fer front.

Si s'ha de fer cas al que explica el ministre Jordi Cinca el nou model de complements de jubilació de la Funció Pública que planteja el Govern no és una proposta tancada, sinó un punt de sortida. Cinca manifesta, sense embuts, la voluntat de fer un tall definitiu entre els drets generats fins al moment i el nou model, partint de la base que el model actual de complements és del tot insostenible.

La solució passa per una taula. Per negociar, i que les dues parts siguin conscients que arribar a un acord suposa sacrificis que s'han de materialitzar en forma de concessions. A ningú se li escapa que el model actual canviarà perquè la situació ha variat. També caldrà transparència perquè el ciutadà extregui les pròpies conclusions.

Per a més informació consulti l'edició en paper.