Ahir va tenir lloc el tradicional acte d'inici de l'any judicial, en què es fa un repàs de la feina judicial del 2011-2012. La dada més significativa és l'augment de la delinqüència aparent del 6,55%, que fa referència a les causes penals iniciades, que han passat de les 5.007 al curs anterior a les 5.521 en aquest. En l'àmbit judicial preocupa l'increment de les conductes imprudents amb resultat de mort o lesions greus en accidents de trànsit. Seria massa simplista lligar l'augment dels delictes a la crisi econòmica únicament, si bé s'ha de tenir en compte que els delictes econòmics omplen dossiers als despatxos de la Batllia.

I com també ve sent tradicional en els darrers anys, es va aprofitar l'acte per seguir insistint en la necessitat de dotar la justícia de més recursos.

És un discurs repetitiu en cada acte, especialment des de que Enric Casadevall ocupa la presidència del Consell Superior de la Justícia (CJS), el qual fins i tot ha hagut d'il·lustrar-ho amb les eines amb que es treballa al·ludint a ordinadors obsolets amb més de deu anys de vida. La justícia té molt camí per recórrer i de moment cap govern s'hi ha endinsat de debò. Va estar a punt el ministre Riberaygua, però el mandat se li va fer curt i no va arribar a temps tot i tenir el projecte de llei redactat, i va quedar al calaix de les causes pendents.

Els diferents ponents que van intervenir ahir van coincidir en assenyalar que la feina s'incrementa cada any, amb un major nombre de causes, i que els recursos materials queden antiquats i els humans han disminuït. Casadevall va intentar introduir una dosi d'optimisme precisant que s'està en la bona línia perquè el Govern s'ha compromès a modernitzar la justícia, i el president del Tribunal de Corts, Jean-Marie Ferrández, el de la Batllia, David Moynat, i el del Tribunal Superior, Jean-Louis Vuillemin, van detallar les condicions en que han de treballar, i com cada dia els augmenta la feina i es troben amb casos més difícils, però que en canvi els seus recursos són més limitats. Moynat va anar més enllà en assegurar que denota una pèrdua de confiança en la justícia i va tornar a insistir que per posar-hi remei cal poder treballar amb recursos.

Decididament, no calen més veu per fer reaccionar l'Executiu que hi ha una necessitat en el terreny judicial que no pot ignorar. Del funcionament de la justícia depèn en bona part el bon funcionament del país, que els condemnats responguin de forma àgil i paguin la pena, que les víctimes es vegin compensades, que les empreses no pateixin la creixent morositat. Hi ha arguments de pes per impedir més retards.

Per a més informació consulti l'edició en paper.