El mes d'octubre ha començat tempestuós, almenys metafòricament parlant. Feia temps que a Andorra no hi havia una manifestació –aquest any ni tan sols es va convocar la manifestació de l'1 de maig perquè l'USdA es temia que, com cada any, la resposta fos més aviat fluixa. I no és que el mes de maig no hi hagués drets laborals per reivindicar...

Ahir encara hi havia algú que se sorprenia que fossin els policies, secundats per altres cossos com els bombers o els agents penitenciaris, els que es manifestessin.

Avui és un dia tant o més important que la jornada d'ahir, perquè és l'endemà de la manifestació que sabrem quines són les seves repercussions i –més important encara– quins són els passos que emprenen a partir d'ara les diferents parts implicades. El Govern, perquè aquesta és la seva responsabilitat, ha de moure fitxa. Ahir mateix, en declaracions als periodistes que cobrien l'esdeveniment, Toni Martí va assegurar que la via de la negociació segueix oberta, tant per als que s'han manifestat com per als que no ho han fet. Una mà estesa, però, que hauria d'anar acompanyada d'algun altre gest, com ara la convocatòria d'una reunió amb els sindicats de funcionaris.Clar que un gest d'aquest tipus hauria de ser correspost per l'altra part.

En definitiva, estem si fa o no fa on érem fa una setmana: el Govern reitera que hi ha una negociació oberta, i que aquesta és la via per acostar posicions, mentre que pel cantó dels treballadors només el Sindicat de l'Ensenyament Públic (SEP) i l'Associació de Personal Adscrit a l'Administració General (APAAG) semblen disposats a asseure's en una taula de diàleg.

La veritat és que, si ningú no canvia el seu guió, és difícil que es pugui avançar. Els treballadors tenen tot el dret de defensar les condicions del seu contracte laboral, però el Govern té l'obligació de fer front a una situació que, sigui culpa de qui sigui, és insostenible. Segur que ni a Martí ni a la resta de l'Executiu demòcrata no els agrada haver de plantejar mesures tan poc populars, però fins ara ningú no ha estat capaç de fer una proposta alternativa que sigui justa i raonable.

La solució passa necessàriament per trobar un equilibri d'interessos a partir d'una negociació en la qual, inevitablement, hauran de cedir totes dues parts.

Però aquest no és l'únic front que té obert el Govern. Ahir mateix el Comú d'Andorra la Vella i la Plataforma No a l'Heliport al Patapou havien convocat els mitjans per comunicar noves accions. La tardor arriba, doncs, carregada i amb núvols a l'horitzó.

Per a més informació consulti l'edició en paper.