PUBLICITAT

1 d'octubre: el dia de la manifestació

L'opinió del diari s'expressa només als editorials. ?Els articulistes exposen postures personals.

Avui ens llevem amb la incògnita de quin poder de convocatòria tindrà la manifestació promoguda pels sindicats de la Policia, SIPA i CFPA, en resposta a la proposta del ministre Jordi Cinca de revisar el sistema de complements de jubilació dels funcionaris.

Amb tot, els representants sindicals del Cos de Policia asseguren que la manifestació d'aquest migdia davant de l'edifici administratiu del Govern és per defensar els drets laborals de tots els treballadors, funcionaris i no funcionaris, i no només pel complement de les jubilacions que ara veuen perillar.

Els funcionaris alerten que les retallades que estan patint acabaran afectant també el sector privat. Segurament tenen raó: en algun moment, en un horitzó no massa llunyà, tocarà parlar de la CASS i el que veurem perillar són les jubilacions de tothom. Certament, el dret a una jubilació digna és de tots, funcionaris i no funcionaris, i és entre tots que s'hauria de reclamar una gestió de la CASS que garanteixi aquest dret.

El que passa és que, en determinats moments, els funcionaris semblen aliens amb el seu discurs a allò que passa fora de l'Administració pública: és el sector privat, i els seus treballadors, qui fa temps que estan patint les conseqüències de la crisi i que han vist com les seves condicions laborals empitjoraven gradualment.

L'Administració, pel seu cantó, s'ha d'adaptar a una situació de les finances públiques que és delicada i que requereix reequilibrar els ingressos i les despeses, cosa que implica, entre altres mesures, revisar també el capítol de personal. Unes mesures de contenció que van començar amb la rebaixa de determinats salaris, inclosos els dels càrrecs polítics, però que ja se sabia que acabarien sent més àmplies i abastant uns complements de jubilació que no són sostenibles per a l'erari públic.

S'entén perfectament que els treballadors reivindiquin el manteniment d'unes condicions que figuraven al contracte en el moment de signar-lo. Però també és evident que els pressupostos de l'Estat no poden assumir indefinidament uns complements a la pensió de jubilació sense una contribució prèvia per part dels funcionaris.

És a partir d'aquestes dues premisses, i la voluntat d'arribar a un acord sostenible, just i equitatiu, que s'hauria d'iniciar qualsevol negociació entre el Govern i els representants dels treballadors. Una negociació que és inevitable, més enllà de l'èxit que pugui tenir la manifestació d'avui, i que fóra bo que comencés a tenir un calendari.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT