«Vivim moments de dubte i desconcert, de desencantament democràtic, de pèrdua de confiança en els polítics i en les institucions, d'aparició de noves i variades formes de populisme, de desagregació del lligam ciutadà. Aquí i arreu. No és un fenomen particularment andorrà. I potser precisament per això ens cal, més que mai, de mantenir el cap clar i de renovar el pacte social, de no cedir als cants de sirena i a la temptació de substituir el debat d'idees i l'argumentació racional pel crit, la insinuació malintencionada, l'insult o l'amenaça. Andorra és molt petita, la nostra comunitat és molt sensible. Poc o molt, tots ens coneixem. I no tot s'hi val». No fa tant, del discurs del síndic general amb motiu de la celebració del dia de Meritxell –vint dies, exactament– i aleshores, amb matisos, semblava que tothom estava d'acord amb aquelles paraules, especialment en allò de «no cedir a la temptació de substituir el debat d'idees i l'argumentació racional pel crit».

Però l'inici del curs ha estat molt més calent del que es podia preveure, i no pas per la liquidació dels nous impostos, ni pel procés d'obertura econòmica –tan desitjat com temut per part d'alguns sectors empresarials. Ni tan sols per l'heliport nacional. El que ha encès la polèmica és l'anunci del ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, de revisar els complements de jubilació que cobren els funcionaris.

De moment, on hi ha més indignació és al Cos de Policia: els policies tenen l'opció de jubilar-se quan han complert 20 anys de servei, amb independència de la seva edat, motiu pel qual, des de l'any 1969, havien estat fent una aportació del 2% del seu salari a un fons de pensions que resulta que és inexistent. En el cas dels policies, el que més sobta no és la legítima reivindicació d'uns drets laborals adquirits –el complement a la pensió de jubilació que els paga el Govern i, de passada, els diners del fons fantasma–, sinó la contundència d'algunes accions, inclosa la dimissió d'alguns agents dels respectius càrrecs, quan se suposa que la negociació encara està oberta.

L'altra cara de la moneda són els sindicats que representen un major nombre de funcionaris, el Sindicat de l'Ensenyament Públic (SEP) i l'Associació de Personal Adscrit a l'Administració General (APAAG), que ahir van celebrar una assemblea conjunta i van decidir posposar qualsevol acció reivindicativa en favor del procés de negociació amb l'Executiu. Del diàleg d'una i altra part, esperem que en surti un solució sostenible i justa, també per als membres dels cossos especials.

Per a més informació consulti l'edició en paper.