Els representants sindicals del Cos de Policia asseguren que la manifestació prevista per a dilluns vinent, 1 d'octubre, és per defensar els drets laborals de tots els treballadors, funcionaris i no funcionaris, i no només pel complement de les jubilacions que ara veuen perillar. Segurament són sincers quan ho diuen. El que sorprèn és el distanciament entre els treballadors del sector públic i els del sector privat: no és només que el sector privat –empresaris i treballadors– es mirin els funcionaris amb recel, sinó que els funcionaris, siguin del cos que siguin, sembla que hagin perdut el contacte amb el que passa en el món de l'empresa privada.

Els funcionaris alerten que les retallades que estan patint acabaran afectant també el sector privat, quan la realitat és just la contrària: el sector privat, i els seus treballadors, fa temps que estan patint les conseqüències de la crisi i que han vist com les seves condicions laborals empitjoraven gradualment.

Això no vol dir que les mesures de contenció a l'Administració hagin de copiar, perquè sí, el que passa a l'empresa privada. El que passa és que la situació de les finances públiques al nostre país és delicada i requereix reequilibrar ingressos i despeses, cosa que implica, entre altres mesures, revisar també el capítol de personal. En el cas de la retribució dels càrrecs polítics, la seva rebaixa es revesteix, a més, d'un important component d'exemplaritat.

Potser els representants del SIPA i del CFPA són excessivament ambiciosos quan plantegen mobilitzar-se en favor de tots els drets laborals de tots els treballadors. Però ja que el detonant ha estat el complement de les seves pensions, el que es podria posar damunt la taula són les jubilacions en el seu conjunt. Perquè el dret a una jubilació digna és de tots, funcionaris i no funcionaris, i és entre tots que s'hauria de reclamar una gestió de la CASS que garanteixi aquest dret.

Sobre el complement de les pensions que el Govern paga als funcionaris –perquè així es va pactar en el seu moment–, el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, reitera la seva voluntat de negociar amb els representants dels treballadors. Un oferiment que l'altra part rep amb desconfiança: «Negociació sí, imposició no», diuen els portaveus tant del SIPA com del CFPA.

Vist des de fora –o sigui, des del sector privat–, el que s'agrairia és que una part i l'altra s'asseguessin efectivament a una taula de negociació i miressin d'arribar a un acord que, lesionant el mínim els drets dels treballadors, permeti arribar a una solució sostenible per a les arques de l'Estat, i que alhora sigui justa i equitativa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.