Quan es pregunta als ciutadans de la parròquia la frase més repetida és: «Encamp està mort». Aquesta és la percepció que tenen els residents del poble, avalada pel progressiu deteriorament de l'activitat comercial i de veure com cada dia hi ha algun negoci que abaixa la persiana. Aquesta percepció és compartida pels polítics, que a les darreres eleccions comunals van situar la dinamització comercial com un dels eixos prioritaris de les seves propostes electorals. Una tasca difícil, atesa la consolidació d'Encamp com a ciutat dormitori, un fenomen que s'ha accentuat molt més que en altres parròquies similars, com la Massana o Sant Julià de Lòria.

En el seu moment, la posada en marxa del Funicamp va albergar l'esperança de trencar aquesta dinàmica. La parròquia es convertia en peu de pista i els esquiadors havien d'avivar la vida comercial, l'hoteleria i la restauració. De fet, quan el projecte és va començar a executar el primer símptoma va ser una major activitat immobiliària en un escenari ja marcat per la bombolla, amb la construcció desmesurada de nous blocs de pisos.

Només el comerç del dia a dia, farmàcies i alimentació, i els bars, aguanta aquest declivi que es fa evident en la imatge que ofereix el carrer central que travessa la parròquia, plena de rètols en locals buits amb «el lloga o es ven».

Interpretació a banda es mereix el Pas de la Casa, l'autentic motor del comerç encampadà i amb els seus problemes propis, o el projecte Suble Cabeca del Poupe, que amb un termini d'execució mínim de 20 anys està en fase embrionària.

El comú va portar a terme el setembre de l'any passat un estudi que tenia com a principal objectiu avaluar i identificar els obstacles que dificulten la compra al nucli d'Encamp per part de la població autòctona. D'aquest s'extreu com a principal conclusió que El 80% dels encampadans van al comerç de la parròquia per realitzar la compra de productes frescos de consum immediat, és a dir, com a comerç complementari, no com a comerç destí. Només el 20% de la població té el comerç de la parròquia com a centre de referència per fer les seves compres. L'objectiu és la reactivació d'aquest sector pobre, segons demostra l'estudi, en l'assortiment, les promocions i el preu dels productes. Segons l'informe els clients no identifiquen Encamp amb botigues especialitzades. Només entre el 20 i el 30% dels encampadans tenen de referència, com a comerç destí, el de la parròquia. Set de cada 10 clients no compren a Encamp productes d'alimentació. Són dades preocupants que en canvi no generen cap mena de sorpresa perquè els residents coneixen de primera mà la situació del poble. En aquest difícil mandat per les circumstàncies econòmiques generals, la dinamització del poble ha de ser la gran prioritat del comú, perquè és també una manera de generar ingressos i de crear llocs de treball.

Per a més informació consulti l'edició en paper.