La tardor es presenta calenta. Els desitjos de bona voluntat expressats el dia de Meritxell han durat el que solen durar els bons propòsits que ens formulem per cap d'any i, deu dies més tard, abandonem la perspectiva col·lectiva i ens repleguem sobre nosaltres mateixos.

L'actual model de complements de jubilació de la Funció Pública és insostenible. A partir d'aquesta constatació, el Govern i els sindicats de funcionaris han de negociar per arribar a un acord que sigui econòmicament viable i que, alhora, no lesioni els drets dels treballadors. O que els lesioni el mínim perquè, al capdavall, a ningú no se li escapa que el s'està plantejant, en el fons, és un canvi de condicions laborals respecte a les que va pactar cada treballador en el moment d'incorporar-se a la Funció Pública.

El que sobta de la reacció al Cos de Policia, amb la dimissió d'alguns agents dels respectius càrrecs, és que es produeixi a l'inici de la negociació. Algunes d'aquests dimissions, de fet, posen el Govern en una situació difícil. Sense anar més lluny, la plaça de director adjunt, ocupada actualment pels dimissionaris Frederic Gutiérrez i Teresa Ferreira fins que no se'ls trobi substitut, «és proveïda mitjançant lliure designació entre funcionaris de nacionalitat andorrana que siguin titulars de les places dels llocs de treball incloses en l'escala intermèdia, executiva o superior del Cos de Policia», segons estableix l'article 44.2 de la Llei qualificada del Cos de Policia. Això vol dir que els substituts, a més d'estar disposats a assumir el càrrec en un moment en què probablement seran mal vistos per una part dels companys, han de complir uns requisits determinats que no compleixen tots els agents.

Fa tot just una setmana de la reunió del ministre Jordi Cinca amb els representants sindicals dels funcionaris i la corda està francament tensa. Els recels són mutus: només faltava la vaga de zel de la Policia espanyola a la frontera per fer créixer les sospites al voltant dels agents andorrans. I amb tanta sospita i tant recel és difícil encarar una negociació amb el cap fred, intentant equilibrar els legítims interessos particulars dels funcionaris amb l'interès general.

Mentrestant, el debat de les pensions que paga la CASS a funcionaris i no funcionaris queda en segon terme, però sabem que és un tema pendent i que s'haurà d'abordar en breu. I el nou model sanitari, del qual en comencem a conèixer els detalls. No són, en cap cas, qüestions menors i, si no hi volem prendre mal, més valdrà asserenar els ànims.

Per a més informació consulti l'edició en paper.