Si hem de fer cas al que va explicar el ministre Jordi Cinca la setmana passada, el nou model de complements de jubilació de la Funció Pública que planteja el Govern no és una proposta tancada, sinó un «punt de sortida». Cinca va manifestar, sense embuts, la voluntat de fer «un tall definitiu» entre els drets generats fins al moment i el nou model, partint de la base que el model actual de complements és del tot insostenible. Això sí, deixant al marge els funcionaris ja jubilats o prejubilats, que mantindrien els drets que ja han consolidat. També quedarien exclosos aquells funcionaris que ja compleixen les condicions per prejubilar-se, però la resta del funcionariat ja no rebria el complement fins al 70% del seu darrer salari.

Ara per ara, on hi ha més indignació –i les primeres dimissions de càrrecs– és al Cos de Policia. Bàsicament perquè els policies tenen l'opció de jubilar-se quan han complert 20 anys de servei, amb independència de la seva edat, motiu pel qual, des de l'any 1969, han estat fent una aportació del 2% del seu salari a un fons de pensions que resulta que és inexistent.

Quan es va saber que aquest fons no s'havia arribat a crear, el mateix Jordi Cinca va reconèixer que aquest era un error de tots els governs –present i passats–, però va alertar que l'import que els diferents governs han abonat directament en prestacions de jubilació i prejubilació dels agents de Policia és molt superior als diners retinguts. «Ens hem trobat que la caixa estava buida, però també ho hauria estat encara que s'hagués constituït el fons», va assegurar el ministre el mes de maig, quan es va destapar la inexistència del fons. Aquests són els càlculs de l'Executiu: Aquests són els càlculs de l'Executiu: a 31 de desembre del 2011, els compromisos adquirits amb el Cos de Policia per fer front a les jubilacions sumaven més de 80 milions d'euros, mentre que les aportacions fetes pels agents amb la retenció del 2% només ascendirien a 2,6 milions d'euros que, amb els interessos, podrien arribar a 2,8 milions..

Mentre el Govern seguia pagant el complement de jubilació, el problema del fons podia semblar una qüestió merament comptable –tot i que ja havia despertat prou indignació entre els membres del cos. Ara que aquest complement està en perill, cosa que afecta a tots aquells policies que encara no s'han jubilat però que sí que han fet cada mes l'aportació del 2%, els agents de Policia es posen en peu de guerra.

El que sobta és la contundència d'algunes accions –la dimissió d'alguns agents dels respectius càrrecs– quan se suposa que la negociació encara està oberta. D'això se'n diu estripar les cartes abans no s'acabi el joc. Això, o és que els funcionaris sospiten que les cartes estan marcades i que no tenen cap possibilitat de guanyar ni una mà. En qualsevol cas, a qui li toca moure fitxa ara és al ministre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.