• FINALMENT, VALLNORD RECUPERARÀ EL MODEL ANTERIOR

El final de la darrera temporada d'esquí ha estat convulsiu. Els dos dominis van iniciar amb interrogants la preparació de la propera campanya, coincidint amb l'indecisió de com seria el futur més pròxim, un cop constatades les divergències entre els diferents integrants de les respectives societats. En l'origen de tot el conflicte no s'hi amaga un tema purament econòmic i un debat sobre el repartiment dels poders de decisions.

Grandvalira ho ha resolt aparcant --sembla que de manera definitiva-- la creació de Gran Nevasa, després de nou mesos de llargues i difícils negociacions, i després d'encarregar un minuciós estudi a una multinacional sobre la fusió (amb un cost elevat d'euros), que ha quedat en paper mullat. Finalment, molta moguda perquè tot quedi igual: gestió a banda i banda sota la bandera de Grandvalira i, això sí, Ensisa equipararà el percentatge d'ingressos i arribarà al 47% del còmput global en el període de set anys (actualment és del 42% i del 58% per a Saetde).

A l'altre vall, la del nord, es manté la incertesa. Vallnord té una situació financera més delicada, després de dos exercicis consecutius amb pèrdues importants, i les diferències expressades entre els màxims mandataris parroquials (la Massana i Ordino), apuntaven cap a una única direcció: el retorn a un model de gestió per separat. Tot i que es va anunciar que al setembre s'informarà de l'acord final, el que ja és una realitat és que s'estan negociant tots els contractes per retornar les competències a cada banda. Secnoa (Ordino-Arcalís) i Emap (Pal- Arinsal) estan recuperant els poders, almenys de caire administratiu, que es van atorgar a Vallnord fa dues temporades.

No s'enterra la marca, i Vallnord continuarà sent l'ensenya per a la comercialització de les estacions d'esquí, però Secnoa i Emap prendran les seves pròpies decisions. La gestió separada no suposa cap sorpresa, després d'aquest llarg periple de manifestacions, durant el qual la falta de sintonia entre els dos socis ja deixava entreveure el final. Primer va ser Ordino, que va posar sobre la taula recuperar l'anterior model, i després des de la corporació massanenca es va convidar el Comú ordinenc a retirar-se sense haver d'abonar cap tipus d'indemnització.

Aquest divorci parcial perjudica molt més els interessos d'Arcalís, amb escassos recursos per invertir per assegurar-ne la viabilitat futura. I, de manera més genèrica, la situació que es viu en la indústria de la neu fa que el projecte de forfet únic quedi molt més lluny, perquè ara per ara té més força la divisió que la unió per uns interessos comuns.

Per a més informació consulti l'edició en paper.