PUBLICITAT

Estrasburg es queixa també de la lentitud

L'opinió del diari s'expressa només als editorials. ?Els articulistes exposen postures personals.

No cal que ens visiti el president del Tribunal Europeu dels Drets Humans, Nicolas Bratza, ni que ho digui el vicepresident d'aquest mateix organisme, el jutge andorrà Josep Casadevall, perquè siguem conscients que tenim un problema amb la Justícia a casa nostra: la seva lentitud. I una Justícia que és lenta –ho sabem prou bé perquè ens ho han recordat tot sovint– no és Justícia.

Fa tres mesos, el Consell de Ministres aprovava un pla de xoc per a la modernització de la Justícia, anunciat prèviament pel ministre Jordi Cinca, destinat a dotar el poder judicial dels instruments necessaris per augmentar-ne l'eficàcia i l'eficiència. La previsió és que aquesta tardor s'enllesteixi un estudi sobre les necessitats informàtiques de l'administració de justícia. Posteriorment, vindrà la tasca de programació informàtica i, finalment, la seva implementació. De fet, el president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, quan va prendre possessió del càrrec –aviat farà un any–, es comprometia a avançar un any aquest procés d'informatització respecte al que havia previst el seu predecessor, de manera que sigui una realitat l'any 2014.

El col·lapse de la Justícia no és cap novetat, però la crisi l'està agreujant: ara més que mai augmenta el nombre de persones que recorren a la Batllia per casos laborals i relacionats amb impagaments –no és cap secret que, en època de vaques flaques, creixen els impagaments que afecten tant les administracions públiques com els privats i, el mes de juny passat, el Govern va anunciar la voluntat de legislar contra la morositat que afecta les empreses.

A l'hora d'executar sentències administratives, els successius responsables del CSJ han posat damunt la taula diferents propostes, des de la creació de la figura de l'uixer de justícia –l'huissier de justice que existeix, per exemple, a França– fins a estudiar la possibilitat que el Govern, els comuns i la mateixa Policia puguin executar sentències administratives menors, d'imports fins als 200 euros. No es tracta pas de solucions incompatibles,tal com ha assenyalat en alguna ocasió Enric Casadevall, i a hores d'ara s'haurien de començar a prendre decisions en un sentit, en l'altre o en tots dos.

Perquè no pot ser que la ciutadania perdi la confiança en la Justícia perquè els processos se sap que s'eternitzen i perquè l'execució de les sentències no està resolta.

Segur que la informatització de l'administració de la justícia, amb un cost estimat de 2 milions d'euros, permetrà agilitzar els processos. Per tant, aquesta hauria de ser la prioritat tant del CSJ com del Govern. Però hi ha d'altres qüestions que s'haurien d'anar desencallant en paral·lel, com ara la vella reivindicació del Col·legi d'Advocats de permetre l'enregistrament en vídeo de les vistes orals. El seu degà, Francesc Badia, va xifrar en 4.000 euros per sala el cost aproximat d'instal·lar un circuit tancat de televisió i un programa informàtic específic per a la Batllia. Una xifra que, fins i tot en època de contenció pressupostària, no deixa de ser la xocolata del lloro.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT