Avui celebrem el Dia Internacional de la Democràcia, una jornada que va instaurar l'ONU l'any 2007 i que, a instàncies de la Unió Interparlamentària, serveix perquè els Parlaments d'arreu procurin fomentar els valors d'aquest règim de govern que, malgrat els defectes que pugui tenir, és el millor amb què ens hem sabut dotar fins al moment –sent conscients que millor és una valoració moral subjectiva i que potser, si no fóssim qui som ni haguéssim nascut on hem nascut, ho veuríem d'una altra manera.

El Consell General es va sumar ahir a la celebració del Dia de la Democràcia amb una interessant proposta de Ràdio SER Andorra, que va emetre el programa L'hora L des del vestíbul de la seu parlamentària amb la participació dels joves de l'IK+: un espai preparat i produït pels mateixos nois i noies i que l'any passat va ser premiat per Unicef. Durant l'hora i escaig que va durar el programa, els joves van poder adreçar-se primer al síndic general, Vicenç Mateu, i després als consellers Jaume Bartumeu i Sílvia Riva. A més, hi va haver temps per parlar amb representants de partits i moviments que no tenen representació parlamentària: el PLA, els Verds i AD800.

Durant el programa, es va constatar el distanciament –mutu– entre polítics i ciutadania i, més concretament, entre els polítics i els joves, que van assenyalar, per exemple, l'excessiu encarcarament de les sessions del Consell General. Unes sessions que, segons els nois i les noies de l'IK+, no promouen un veritable debat d'idees, que es tradueixi després en una acció legislativa en conseqüència, sinó que s'acaben convertint en monòlegs que s'encadenen: els consellers de cada grup, sense escoltar, limitant-se a repetir posicionaments preconcebuts.

I aquesta impressió segur que podria matisar-se. Bartumeu, sense anar més lluny, els va recordar que el funcionament parlamentari necessita «unes regles, un reglament, perquè si no es convertiria en una assemblea on tothom diria la seva, però on seria molt difícil prendre decisions». També és cert que els posicionaments dels grups, més enllà que cadascun parteixi del programa que van defensar a les eleccions, es va modulant al llarg del tràmit parlamentari i a mesura que es reuneixen les comissions legislatives.

Però aquesta tasca queda molt lluny dels ciutadans, siguin joves o no tant. Tampoc cal, segurament, que la ciutadania conegui fil per randa detalls de procediment que no van amb ells. La qüestió, com sempre, és trobar un equilibri: perquè la primera eina per combatre la desafecció política i el «desencantament democràtic» al que es referia el síndic el dia de Meritxell hauria de ser l'accés a la informació i una correcta comunicació, però un excés d'informació s'acaba convertint en soroll.

Per a més informació consulti l'edició en paper.