Encara que en la ment de tothom s'ha enquistat la idea que la pressió fiscal va provenir unidireccionalment de França, el cert és que des de Madrid es va veure molt plàcidament i de bon grat que Sarzkozy liderés aquesta pressió perquè el Principat fes passos ferms per deixar de ser un paradís fiscal. Tot sigui dit, potser es va errar en les formes però no en el fons, i les exigències de París eren compartides per Zapatero i la UE i les reformes, encara per completar, eren i són necessàries per a Andorra per aconseguir l'homologació i avançar en la tant anhelada obertura econòmica, en la qual l'Executiu taronja diposita la seva confiança en què sigui una de les claus per superar l'actual crisi econòmica.

Ahir la Sala Tàpies de l'edifici Consejo de Ministros del complex de la Moncloa va ser l'escenari d'una reunió d'alt nivell entre el president espanyol, Mariano Rajoy, i el cap de Govern, Toni Martí, amb el Conveni de doble Imposició (CDI) sobre la taula com un dels punts importants a l'agenda de les relacions bilaterals entre els dos països. Espanya és el primer soci comercial d'Andorra i per tant no calen gaire arguments per defensar que es tracta d'una relació privilegiada sobre la qual ha de pivotar la política exterior i l'econòmica, juntament amb França i la UE.

En el comunicat que ahir va emetre el Govern es detalla que Martí va explicar al seu homòleg les reformes que s'estan duent a terme a Andorra. En aquest sentit, va detallar el procés d'obertura econòmica com a motor per a una major diversificació de l'economia andorrana. Martí també va informar el president espanyol de la implementació del nou marc fiscal andorrà.

En aquest sentit, Martí va expressar la voluntat de concloure un conveni de doble imposició amb Espanya. Concretament, s'ha acordat iniciar les negociacions entre el Govern andorrà i els serveis de la Presidència del Govern espanyol de manera immediata. Aquest grup de treball definirà les grans línies del conveni. Pel que fa al conveni trilateral, que tot i el temps que està en marxa suposa un problema per a molts andorrans a Espanya, s'ha acordat trobar un mecanisme més àgil a l'hora d'aplicar el mateix.

De l'habilitat negociadora, sabent que Andorra com a Estat petit té un marge de maniobra limitat, en sortirà un millor o pitjor memoràndum. El gran dubte és si Madrid voldrà seguir amb el model francès que inclou una clàusula dissuasiva en matèria de contribució fiscal per als francesos, tot i les bones paraules de la representat personal del copríncep, Sylvie Hubac. Són temes de gran transcendència per a l'Andorra dels futurs anys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.