El president de la CASS, Josep Delgado, ha avançat a EL PERIÒDIC que el dèficit de la parapública se situarà, a final d'any, per sota dels 30 milions d'euros i que la reducció del dèficit previst en un 25% és gràcies a les mesures que s'han pres. De fet, la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, ja ho havia dit el mes de maig, que no s'arribaria als 40 milions de dèficit previst. D'alguna manera, és tranquil·litzador que, amb un control més rigorós de la despesa, s'hagin obtingut uns primers resultats. Però sabem que no n'hi haurà prou, que tant la CASS en general, com el sistema sanitari en particular, necessiten una revisió en profunditat si volem que el sistema de seguretat social de què ens hem dotat arribi a ser sostenible.

La protecció i solidaritat socials són els principis que inspiren el sistema andorrà de seguretat social, exactament igual que la majoria de sistemes públics de seguretat social que hi ha als països del nostre entorn. Així ho recull la Llei 17/2008, de la seguretat social, al mateix temps que recorda que els orígens del règim de seguretat social al nostre país els trobem a l'Ordinació quarta, apartat tercer, del 12 de juliol de 1966, aprovada pel Consell General. Aquest règim es va crear «amb la finalitat de donar cobertura als beneficiaris, als seus drethavents i a les persones a càrrec seu, en situacions de malaltia, de maternitat, d'accident laboral, d'invalidesa i de defunció, incloent-hi en la secció de vellesa el pagament de pensions contributives». Tot seguit, la llei de la seguretat social fa referència a la Constitució i en cita l'article 30: «Es reconeix el dret a la protecció de la salut i a rebre prestacions per atendre altres necessitats personals. Amb aquestes finalitats, l'Estat garantirà un sistema de seguretat social».

Un hipotètic desmantellament de la CASS –o la seva reducció a un sistema assistencial per a casos de precarietat extrema– implicaria carregar-se aquells principis de protecció i solidaritat socials acceptats de manera col·lectiva. Més enllà de consideracions morals, cal tenir en compte el risc de fractura social que això comportaria.

En definitiva, el sistema de seguretat social, que garanteix la cobertura de social de determinades necessitats personals, és fruit d'una voluntat col·lectiva recollida al corpus legislatiu i normatiu del país i materialitzada a l'entorn de la CASS. Per tant, cal anar amb molt de compte a l'hora d'abordar la –necessària– reforma de la CASS, tant en la branca general com en la branca jubilació, si aquesta reforma es vol tirar endavant sense deixar de banda aquells principis que inspiren el nostre sistema de seguretat social. És a dir, si la reforma ha de servir per fer viable el sistema, i no pas per canviar aquest sistema per una altra cosa radicalment diferent.

Però també és evident que l'Executiu no pot assumir constantment el dèficit de la branca general –de sanitat, per ser més exactes–, ni en un moment donat es podria fer càrrec de les pensions, si ens poséssim en el pitjor del supòsits.

Per a més informació consulti l'edició en paper.