No es tracta de ser més que un club de futbol, o potser sí. Del que es tracta és que uns clubs poden vetar l'entrada d'un altre club a la lliga nacional per raons que no queden gaire clares, des d'un punt de vista objectiu.

El Futbol Club Ordino, que postulava per jugar a segona, ha quedat fora de la competició del país perquè en l'última votació de l'assemblea general de clubs, sota la supervisió de la Federació Andorrana de Futbol, el no va guanyar el sí. Així que l'Ordino i per extensió tota la parròquia queda fora de la lliga. Que això pugui passar en un país tan petit estranya una mica.

Però encara estranya més si les raons que mouen a votar en contra de la integració d'una part de la població en la sana pràctica d'un esport, són de pur egoisme. ¿Per cert, l'egoisme és un dels valors que pregona l'esperit esportiu? I és que si ara són 10 els equips a segona, si entrés l'Ordino serien 11 i això sembla ser que posa greus problemes d'horari i d'agenda a l'hora d'entrenar al camp d'Aixovall. Els clubs que tenen la sort de poder entrenar-hi no volen modificar els horaris d'entrenament per poder compartir el camp amb més gent, quan es tracta d'unes instal·lacions que no ho oblidem el país va construir per a tothom i no només per als més ben posicionats en un cercle que s'albirà del tot tancat.

El Futbol Club Ordino ha presentat ara un recurs a la decisió de l'assemblea de clubs, que segons els estatuts de la Federació nacional, són sobirans per decidir qui pot entrar o no a formar part de la competició. A Ordino a més d'haver-hi un club sènior, hi ha 150 nens i nenes que juguen al futbol. De ben segur que la il·lusió de molts és, en fer-se grans, poder jugar a la lliga i defensar-hi els seus colors, cosa que ara per ara, queda un pèl hipotecada. Per això a Ordino els elegits del poble també estan una mica indignats i ahir van votar unànimement encarregar un estudi jurídic per lluitar contra les decisions arbitràries de l'assemblea de clubs. Val a dir que la Federació no comparteix el posicionament un tant elitista d'alguns perquè considera, i no podria ser d'una altra manera, que la pràctica de l'esport i la competició esportiva han d'estar oberts a tothom, i quants més equips puguin participar-hi, doncs millor.

I si no ¿on queda aquella màxima de que l'important és participar? On estan els valors de solidaritat, coratge, generositat, esforç, superació i paciència que es necessiten per treballar en equip i que volem inculcar als més petits apuntant-los a la pràctica d'un o altre esport. O ¿és que el futbol ha perdut tots aquests valors?

Per a més informació consulti l'edició en paper.