Lluís Duch, en l'entrevista que publica avui EL PERIÒDIC, fa al·lusió a la distinció clàssica entre informació i comunicació: informar és unidireccional –donar a conèixer algú o alguna cosa– i comunicar és, com a mínim, bidireccional: és tenir en compte l'efecte del missatge sobre el receptor, que actua –es pressuposa– en conseqüència, amb independència que la resposta sigui positiva, negativa o indiferent.

La comunicació té a veure amb el diàleg, amb la paraula que va i ve. Des d'aquesta perspectiva, és indubtable que la nostra societat està informada, fins i tot molt informada, però no està tan clar, en canvi, que estigui ben comunicada. Per molt que internet i la proliferació de les xarxes socials ens facin creure el contrari.

Al final, com diu el mateix Duch, ens estem convertint en una societat indiferent. Cada dia rebem milers de missatges, que ens arriben de totes bandes –internet, televisió, premsa, ràdio...–, però n'hi ha molt pocs que veritablement ens diguin alguna cosa.

N'hi ha pocs que ens moguin o ens commoguin. Un eventual xoc inicial no dura més de deu minuts. L'excés d'informació és una vacuna que ens ha tornat immunes als missatges.

Cada dia hi ha més experts en comunicació i màrqueting. Sobretot màrqueting, ja que l'objectiu principal és vendre: vendre un producte, vendre una idea, vendre polítiques públiques o d'empresa...

La seva missió és vèncer la indiferència davant l'allau d'ofertes amb què es troba l'individu a la nostra societat.

El consum ha esdevingut el motor de la societat i ha arribat un moment en què tot, absolutament tot, és consumible. En el nostre món, el consumidor ha substituït el ciutadà, diu Bauman.

En la seva intervenció a la Universitat d'Estiu d'Andorra, Lluís Duch advocava per una pedagogia que promogui l'esperit crític. Un esperit crític que ens hauria d'ajudar a discernir entre totes les ofertes que rebem.

Però és que al sistema basat en el consumisme no li convé aquest esperit crític. No cal que triem entre un Iphone i un Samsung Galaxy: és molt millor que els comprem tots dos. Avui un i demà l'altre. En un sistema basat en el consumise, el famós feedback és, sovint, un instrument més a favor del màrqueting. ¿Queda lloc, en el nostre món, per a una comunicació que no tingui l'objectiu final de vendre algú o alguna cosa? Avui més que mai ens ho hauríem de plantejar, entre d'altres motius perquè ja no tenim prou diners per comprar-ho tot.

Per a més informació consulti l'edició en paper.