La crisi que venim arrossegant ha fet que la feina es converteixi en un bé preuat. Pensem, per exemple, en les xifres que donava el ministre d'Economia, Jordi Alcobé, el mes passat, amb motiu de l'aprovació de la modificació de la Llei del sòl: en sis anys, només el sector de la construcció, que és el més afectat per la crisi, ha passat de 6.800 a 3.300 treballadors. Dit d'una altra manera: la construcció ha perdut, amb la crisi –conjuntural, però també de model–, el 50% dels seus empleats.

Dèiem, doncs, que en l'actualitat són moltes les persones que es troben en el tràngol de l'atur. La situació actual està comportant el tancament d'empreses, mentre que n'hi ha d'altres que es veuen obligades a fer retallades de personal. El més greu és que el mercat laboral no ofereix signes de recuperació i el consum de les famílies està en clara decadència.

A Andorra sempre ha estat difícil concretar de forma fiable un índex d'atur a causa de l'elevat volum de població immigrada. Fins ara, la majoria de famílies que es quedaven sense ingressos optaven pel retorn als seus països d'origen, i aquest fenomen ha permès anar capejant la problemàtica, però a mesura que la destrucció de llocs de feina afecta de manera més directa a residents de fa anys i a nacionals, aquests no contemplen la marxa del país com a resposta a la desocupació.

Paradoxalment, però, tenim un Servei d'Ocupació que únicament actua de canal de transmissió entre l'oferta i la demanda laboral. Poca cosa davant l'envergadura de la situació i les necessitats reals tant de treballadors com d'empresaris. S'obren molts interrogants, però el més important qüestiona per què hi ha un grau de desconfiança tan gran dels empresaris davant del Servei d'Ocupació. Una desconfiança de la qual el Govern fa temps que n'és conscient.

Si s'analitzen l'oferta i demanda actual al Servei d'Ocupació, es veu fàcilment que no hi ha una coincidència entre el que es busca i el que s'ofereix. Així, sobra personal amb poca qualificació, mentre que les empreses seleccionen personal preparat i amb experiència. Per això des de les patronals es critica les restriccions en el sistema de quotes, que per a l'Executiu és una mesur per fomentar la contractació interna, i per a les empreses un fre per trobar personal amb preparació que millori el servei que ofereixen.

Lògicament, la prioritat és fomentar l'ocupació interna, millorar la formació i promoure l'adaptació de les persones aturades a d'altres sectors d'activitat. Les patronals es queixen que sovint reben propostes que no s'adapten als perfils que havien sol·licitat i que és per aquest motiu que molts cops miren cap a l'exterior quan han de cobrir una determinada plaça.

Resulta incongruent aquesta situació. L'Administració ha d'aplicar accions correctores per augmentar l'eficàcia del Servei d'Ocupació. Si bé la prioritat és adoptar mesures per a la millora de l'economia i la creació d'ocupació, igual d'important és saber gestionar aquest Servei perquè sigui el màxim d'operatiu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.