L'ambaixador Zaïr Kedadouche està fent ruta per les set parròquies i s'està reunint amb els respectius cònsols per conèixer les demandes del territori. Ahir va ser el torn d'Encamp i, en unes declaracions aparentment fora de guió, va explicar que el Govern francès ha aparcat el projecte del collège per donar prioritat a les obres de reforma del Lycée Comte de Foix, que va qualificar «d'urgents». Qui sap si aquestes paraules van causar algun terrabastall diplomàtic –el Govern, a demanda d'EL PERIÒDIC, es va limitar a subratllar que «Franca, tot i el context pressupostari, continua apostant pel sistema educatiu francès a Andorra, establint les seves prioritats en l'ordre d'execució dels projectes». El cert és que aquesta manera de fer propera i poc encotillada ja li va servir a l'ambaixador per ficar-se la gent a la butxaca durant la recepció del 14 de Juliol.

Al final, si és cert que amb el Lycée Comte de Foix n'hi ha prou per cobrir la demanda actual de places al sistema educatiu francès, i és una evidència que les seves instal·lacions necessiten reformes urgents, ningú no podrà retreure al Govern d'Hollande la decisió d'ajornar –sine die, pel que sembla– la construcció del collège. I tampoc no tindria sentit carregar les tintes contra el missatger, en aquest cas l'ambaixador Kedadouche.

Amb poc temps al càrrec, ha mostrat un gran interès per tot allò que passa al país i que afecta a la comunitat de residents francesos. Així ha pogut conèixer la realitat del Pas de la Casa. Ahir mateix, potser per compensar el gerro d'aigua freda que devia suposar la notícia del collège, l'ambaixador li va comunicar al cònsol Jordi Mas la voluntat d'ubicar-hi un punt d'atenció perquè els residents francesos hi puguin realitzar tràmits sense la necessitat d'haver-se de desplaçar fins a Andorra la Vella.

Insistim: aquesta proximitat, amb els ciutadans, amb les institucions i també amb els mitjans de comunicació, és d'agrair. Esperem que no es limiti als primers mesos d'ocupar el càrrec i que les sortides de guió –si és que ho són realment– no li valguin una estirada d'orelles. Potser no és ell qui ho havia de comunicar a Jordi Mas. Potser no era el moment. El que no hauria tingut massa sentit, però, és que, preguntat directament per aquesta qüestió, s'hagués fet el suec. O pitjor encara, hagués mentit.

La diplomàcia és una maquinària complexa i no es tracta de frivolitzar-la –només cal que mirem què està passant a Londres amb l'Ambaixada d'Equador. Aquí, simplement, tenim un ambaixador a qui no li fa por trepitjar el carrer.

Per a més informació consulti l'edició en paper.